Torna El nom al Teatre Goya Codorníu, comèdia de gran èxit amb Joel Joan al capdavant.
En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys. Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infància. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costum d’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la seva paternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor...Però, quan sobtadament li pregunten, si ja ha escollit un nom pel nen, la seva resposta deixa a tots bocabadats.
Joel Joan juga molt bé les cartes en aquesta obra que arrenca com una comèdia desenfadada i va fent-se cada cop més amarga i íntima. Per una beneita provocació esclaten uns volcans latents des de feia anys en una relació familiar, aparentment complacent, tolerant, de complicitat.
La temporada passada ja va triomfar al Goya i ja s'olorava que seria un èxit. Efectivament, va allargar tant com va poder la temporada i ara hi retorna. De fet, pràcticament coincideix amb el comiat d'Un aire de família, al Romea, en què també la sorpresa i els girs rebenten, fins al punt que ho permet la genètica, una relació familiar. La diferència, que fa decantar la balança entre totes dues peces, és que Joel Joan ha jugat més a fons en la controvèrsia, en el punt d'amargor... i, evidentment, no s'ha passat de frenada. Una obra molt recomanable per a un ampli grup d'edat. Molt aconsellable d'anar-hi, precisament, en família, perquè pot propiciar reveladores posfuncions...