El rei de la soledat

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
PLAYGROUND
Autor:
Xavier Bobés
Direcció:
Xavier Bobés
Intèrprets:
Xavier Bobés
Escenografia:
Sandrine Veyry
Vestuari:
Sandrine Veyry
Vídeo:
Albert Coma
Il·luminació:
Julià Carboneras, Xavier Bobés
Producció:
Festival NEO 2006, 6è Premi Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2005, PLAYGROUND
Sinopsi:

Un espectacle visual al servei del simbolisme dels objectes dins d’una atmosfera poètica. Xavi Bobés (amb la seva companyia Playground) és un dels artistes més reconeguts internacionalment en aquest gènere.

Destruir i reconstruir els objectes a manipular, improvisar i jugar amb l'atzar, escriure imatges i teatralitzar paraules, crear paisatges minúsculs de racons caiguts en l’oblit, projectar pel·lícules de la memòria, pintar tot allò que ens envolta.

El rei de la soledat és un espectacle de teatre d'objectes recomanat a partir de 12 anys. Preferentment però per a públioc adult.


Crítica: El rei de la soledat

05/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Núria Sàbat

No és una proposta fàcil, ni per a un públic poc avesat al teatre no convencional, però la seva poètica subtil pot atrapar les ànimes curioses amb ganes d’acostar-se als espais fronterers que sovint capgiren l’ordre establert.

El rei de la soledat és un espectacle sense paraules ni cap fil argumental clar –però amb un magnífic espai sonor i musical de Julià Carboneras– i essencialment visual, que juga amb els objectes, els sons i els sorolls per convertir-los en protagonistes de l’acció dramàtica.

Enmig de l’escenari, una pila de taules construeix una mena de torre de vori plena de calaixos –potser els de la memòria– que s’obren i es tanquen, i de racons d’on sorgeixen tot tipus d’estris i objectes; una vella màquina d’escriure, tasses, nines, cartes i fulls de paper, una màquina enregistradora... o uns petits dinosaures que surten del no-res i que just després d’haver fet quatre passes són devorats per una mà goluda i silenciosa. És el reialme de la soledat i Ell n’és el monarca i l´únic habitant. Un món estrany, deshumanitzat, pel qual s’arrossega, s’enfila... gairebé sempre d’esquenes i diluït en la penombra.

El muntatge de Xavi Bobés, estrenat el 2005, va representar un pas endavant en la línia iniciada dos anys abans en crear Playground, amb la vocació  d’investigar els objectes i de trobar-los nous significats.

Íntim i a voltes desconcertant, el seu univers esdevé una proposta que cal veure de prop, en espais petits i distàncies curtes que permetin descobrir el caparró que viu sota una tapa, el petit rostre amb cos de molla o el mobiliari minúscul que preludia la gran arquitectura posterior. Perquè si la foscor o la llunyania es mengen el detall, també s’esborra bona part del seu misteri.