El rei Gaspar

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena a FiraTàrrega 2014
Companyia:
Cia foradelugar
Autoria:
foradelugar, a partir de la novel·la de Gabriel Janer Manila
Direcció:
Mónica Mar i Arnau Vinós
Intèrprets:
Arnau Vinós
Vídeo:
Jep Brengaret
So:
Joan Pons
Sinopsi:

El rei Gaspar reparteix publicitat en un carrer comercial. Però, qui hi ha darrere la barba d’estopa? Inspirat en el llibre homònim de Gabriel Janer Manila, foradelugar construeix un espectacle que explica la història d'un lluitador que aspira a una vida millor per a ell i la seva família. Una reflexió sobre la immigració que ens permetrà conèixer la vida amagada del seu protagonista i viure en primera persona els seus pensaments, els seus sentiments, els seus records, els seus desitjos i els seus somnis.

Crítica: El rei Gaspar

29/08/2014

La misèria d'un rei, la fortalesa d'un pare

per Jordi Bordes

Rodrigo García ja va insinuar que l'home que treballava fent de mascota de l'Atlètic de Madrid, en realitat, tenia una inabastable curiositat cultural. Ara la companyia Fora de Lugar imagina qui pot ser el rei Gaspar, capaç de barallar-se amb el monstre de les galetes per captar l'atenció de la canalla pel carrer, generós amb els que també viuen en una silenciosa i amagada misèria. Aquest rei Gaspar és un immigrant vençut, que només troba un cert repòs quan s'amaga al seu racó i riu amb el vaixell que li va fer al fill o amb els ocells amb els que feia volar a la filla. Però es mou per inèrcia, no prou decidit: la seva vida a Occident no és gens com la que havia dibuixat. 

L'acció plantejada per la companyia compta amb diferents estacions: hi ha el joc de perseguir a un home estrafolari (no es treu la disfressa de rei, fins que ja fa una bona estona que descansa al pis); el d'entrar a llocs d'humanitat ombrívola amb un ludòpata, una dona que regala brindis a la clientel·la, inclosa la dona alcohòlica que només riu per les bombolles de sabó i que es busca la vida tirant les cartes com una bruixa de tercera i un música de carrer que perd les hores abans d'anar a dormir en aquell escenari; i el d'arraulir-se en la mateixa intimitat del pis, entre caixes de cervesa i matalassos. Segurament, els moviments del personatge, interpretat  per Arnau Vinós són encara massa mecànics, mancats de vida, d'emoció. Quan guanyin aquesta energia l'espai íntim tindrà una calidesa i una força que ajudaran a empatitzar amb aquest altre perdedor de corona i capa. El personatge pot ser vençut i apàtic però la intepretació de l'actor ha de ser intensa per fer explotar una veritat que atrapi l'espectador.