El Tigre de Yuzu

Teatre | Nous formats

informació obra



Direcció:
Roger Julià
Dramatúrgia:
Silvia Navarro
Intèrprets:
Xavier Frau, Andy Fukutome, Akemi Goto, Isaac Lázaro, Bàrbara Roig, Júlia Santacana, William Yazaki, Roger Zanuy, Euripides Laskaridis, Dimitris Matsoukas
Escenografia:
CUBE
Il·luminació:
CUBE
Vestuari:
Núria Cardoner
Composició musical:
Pep Sala
Direcció Musical:
Pep Sala
Assesor de moviment:
Maite Marcos
So:
Carles Puntí
Sinopsi:

L'any 2002, en el punt àlgid de la seva trajectòria, Ferran Adrià constata com, en el seu restaurant elBulli, l'alt rendiment en la producció mata a poc a poc la creativitat. Mentrestant, al seu restaurant de Tòquio, el Mibu, Hiroyoshi Ishida i la seva dona, Tomiko, segueixen practicant la cuina tradicional kaiseki, erigint-se en els paladins de la tradició culinària japonesa. Cada cop són menys els amants d'aquesta cuina en una ciutat com Tòquio, on es viu a un ritme de vertigen. Hi haurà algú –es pregunta la senyora Ishida– capaç de fer conèixer al món aquesta tradició gastronòmica? La resposta a la pregunta arribarà durant un viatge de Ferran Adrià al país nipó, quan el cuiner tasti les creacions del seu homòleg japonès. Aquesta trobada marcarà un canvi profund en els dos prestigiosos cuiners.

Vuit actors i actrius s'encarreguen d'explicar una història que té música de Pep Sala i una escenografia que reinterpreta els llocs on va succeir la història real. Mitjançant el videoart, la música i tot d'efectes visuals i sonors, l'espectacle crea una atmosfera plena de màgia que posa a dialogar la tradició i la modernitat. La història parteix de la relació entre Adrià i Ishida per investigar la trobada (tant la de dos genis de la cuina com la mateixa trobada entre actors i públic) com a espurna de la creativitat.

Un espectacle per als sentits que signa, amb les benediccions d'Adrià i Ishida, una companyia creada el 2014 pels actors Isaac Lázaro i Roger Zanuy: Kaiseki Teatre.


Crítica: El Tigre de Yuzu

05/07/2017

El virus d'El Bulli

per Jordi Bordes

D'entrada és molt suggerent provar de traslladar a escena la trobada entre Ferran Adrià (capdavanter de la cuina d'avantguarda i sempre inquiet) i el món tradicional gastronòmic kaiseki. Diuen els personatges (i el programa de mà) que Adrià va quedar captivat per la manera de cuinar d'aquests venerables professionals, que cuinaven amb ànima. L'obra peca, precisament d'aquesta falta d'ànima, d'un motiu suggerent per fer lligar bé el plat. El que es presenta, lamentablement, és un prim documental escenificat de la seva trobada (sense l'àura dels protagonistes) salpebrat amb alguns tòpics sobre les dues cultures representat en l'estrès d'Adrià de tant viatge amunt i avall, i el pànic d'Hiroyoshi Ishida i la seva doma, Tomiko.

Tothom recordarà la representació còmica del Ferran Adrià del Polònia. Evidentment, no s'entra en aquesta tessitura. Però sí que hi apareix com a personatge. És encertat que no se'l procuri plagiar, ni caricaturitzar però cal que tingui el mateix caràcter que el protagonista. És molt suggerent la incorporació dels actors japonesos que alternen el català amb el japonès. I, fins i tot el conte oriental que serveix per trufar la dramatúrgia. Però no és suficient triar una peça oriental, cal donar-li una empremta, construir un personatges amb força, treballar la gestualitat a partir dels referents de teatre tradicional. No n'hi ha prou amb els vestits; cal l'actitud per dur-los. També és greu que sigui difícil entendre la dicció dels actors catalans. El pont de cultures és un viatge que sedueix. Fa uns anys, ja hi va haver una producció (Ki, 2010 en què la connexió va ser la dansa amb Cesc Gelabert i el món plàstic de Frederic Amat amb el teatre kabuki que aportava Tomohiko Tsujimoto.