Embrions 8. It's a real co-incidence

Circ

informació obra


Sinopsi:

En reacció a les paraules de Nancy Huston “el meu nom, aquesta és la meva primera ficció”, l’actuació comença amb una dona que pren la posició d’una estàtua imaginària en què apareix com una dona forta. Investiguem la identitat del nostre ser dones, així com les nostres diferents formes corporals, construccions i màscares. Ens preguntem què fa que una persona sigui forta. Què significa realment l’èxit? Per què es col·loquen determinades figures sobre pedestals, elevades a un estatut superior, exposades públicament, afalagades, congelades en el temps?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Embrions 8. It's a real co-incidence

22/10/2021

Estàtues humanes

per Jordi Bordes

L'artista Gráinne O´Carroll està palplantada, dreta en els braços d'una butaca quan entra el públic a Can Felipa. Una llum blanca la converteix en una mena d'estàtua de sal, llarga i prima, com si fos esculpida per Alberto Giacometti. De seguida, comença a moure's i a percebre noves identitats, puntualment amb un color grotesc, com un gravat dels capritxos de Goya. Si en els museus la presentació femenina és mínima i, sovint tangencial (sigui exposada o en els seus fons), la representació al carrer encara és més minsa. Parlen que, a Barcelona, només hi ha 14 estàtutes femenines. Seria interessant que l'espectacle (visualment impactant i que desperta curiositat) ajudés a nalitzar les diferents peces i que, a més de reproduir-ne el seu posat també revertís el motiu que representa. Diuen que no totes representen una dona, amb noms i cognoms. En realitat, sí que hi ha obres que recorden Margarida Xirgu, la cupletista Raquel Meller o l'estàtua i la font en nom de Carmen Amaya, entre d'altres. Són, a totes llums, insuficients en un inventari d'estàtues que acostumen a recordar a prohoms, reis i artistes. També les formes en què es representen aquests figures al carrer han anat variant i és bonic imaginar co la mutació de l'actriu respon a aquest canvi de forma estètica: efectivament, l'equilibri (proper al contorsionisme circense), els petits tocs de vestuari i el joc minimalista de llums infringeix en la mateixa artista, una tipologia diferent d'escultures.

Amb el suport de Sophie Kasser, de la companyia de dansa Moveo (Echoes, Conseqüències) presenten un treball intrigant que reivindica el paper de la dona en la vida social i artística. I se suma, doncs, a altres peces que ho reivindiquen com La volta amón en 80 ties, o Fem (La llista de Lourdes). Hi ha camí per fer i per corregir aquesta mirada social masculitzant...