En els nuvols

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Diego Guill, Xavo Giménez
Companyia:
El somni
Autoria:
Lana Biba
Sinopsi:

Aquesta és la primera producció de La Negra, companyia nascuda amb l’objectiu de crear espectacles infantils que parlin sobre els diferents, els solitaris o els rebutjats, mitjançant un llenguatge poètic i visual. A En els núvols, les bombolles de sabó es converteixen en titelles i la imaginació s’apodera de tot quan la realitat et dona l’esquena.

Xarxa Alcover

Crítica: En els nuvols

07/10/2018

Núvols d’aparador

per Núria Cañamares

És infal·lible. L’escuma de sabó encanta els infants. L’efecte que produeix és pura màgia i queden embadalits per les formes, el seu voleiar i la desintegració de les partícules. A ‘En els núvols’ en veiem molta i en diferents modalitats i, aparentment, no és gratuïta perquè respon al món interior del protagonista, un noi que sempre està als núvols...

La companyia valenciana d’espectacles infantils La Negra ha iniciat amb aquest primer muntatge una línia artística que vol parlar dels que són diferents. Ho fa a través d’un llenguatge molt visual carregat de poesia i música, encertada tant en directe (té alguna cosa de l’univers d’Adrià Puntí i puntualment incorpora el nou rap beat box) com enregistrada.

La història d’aquest “amic amb qui ningú no juga perquè sempre està als núvols, s’arracona perquè té por i mira cap a dins seu...” és un bon punt de partida, però queda massa prima. Força situacions per propiciar accions que justifiquin noves imatges resultat de la imaginació del noi, cercant sempre l’efecte bucòlic/sorpresa. La pluja de bombolles, el coet fluorescent, el globus que s’escapa de la caixa... Totes troben l’impacte i es produeixen troballes interessants, com el singular extraterrestre que viu al planeta trist, fred i on sempre plou. Un personatge captivador fruit de la química i que argumentalment es pot explotar molt més, com també la presència del titella “alter ego” o la relació dels dos amics.

Vetllant pel com ha quedat desdibuixat el què. Per petits que siguin els espectadors, els relats –i més si són ambiciosos i van amb missatge com és el cas– s’han de construir amb el fil i la cal·ligrafia clara. No ens quedem en l’aparador.