Escrit en l'aire

informació obra



Autor:
Moisès Maicas
Coreografia:
Cesc Gelabert
Text:
Valère Novarina, La Calòrica
Traducció:
Sabine Dufrenoy, Anna Soler Horta
Direcció:
Moisès Maicas
Intèrprets:
Cesc Gelabert
Composició musical:
Borja Ramos
Direcció Musical:
Borja Ramos
Escenografia:
Toni Giró
Vestuari:
Lydia Azzopardi
Il·luminació:
Conxita Pons
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa
Companyia:
La Calòrica
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

La trobada del coreògraf i ballarí català Cesc Gelabert amb l’escriptor, pintor i director d’escena francès Valère Novarina crea un espai d’acció i de pensament transcendent per a una mirada que vol viure Europa des de la plenitud artística. La unió del món místic de Gelabert, que dansa sempre ple de paraules velades que només arriben al públic de manera abstracta per mitjà del silenci del moviment, i l’univers filosòfic de Novarina, que emana un torrent inesgotable de llenguatge inèdit, permetrà al públic escoltar per primera vegada les paraules que secretament habiten en el cos del ballarí quan dansa.

Escrit en l'aire proposa un ritual, el procés alquímic en què el ballarí dansa la paraula i l’escriptor escriu el moviment.

Premi de la Crítica 2016 categoria de solo

Premi de la Crítica 2016 categoria música (Borja Ramos)

Finalista a la categoria de coreografia dels Premis de la Crítica 2016

Crítica: Escrit en l'aire

10/07/2016

Maduresa transgressora

per Montse Otzet

El destí els va unir de forma casual i a partir d’aquell moment, Gelabert, Novarina i Maicas van posar en marxa una maquinaria per edificar un deliciós i màgic muntatge convidant a compartir aquest viatge a Borja Ramos i la seva música, Conxita Pons i les seves llums, i Lydia Azzopardi amb el seu disseny de vestuari.

La comunió entre els tres primers creadors, autors del concepte original, és extraordinària i provoca un encaix sòlid en el qual no té lloc cap esquerda ni xerric.  Escrit en l’aire ens convida a endinsar-nos en un món poètic que transgredeix fronteres tradicionals, que barreja mots col·loquials amb paraules cultes, que utilitza la veu i objectes per crear poemes visuals, aquells que ens condueixen cap al món de Brossa, al surrealisme i avantguardes.  Un univers del qual Gelabert  sempre s’ha sentit proper i  fascinat i que ara té la satisfacció de poder-lo desenvolupar i mostrar des del seu món metafísic , amb la complicitat de les paraules de Valère Novarina i les intel·ligents  instruccions escèniques de Moisès Maicas.

En la maduresa,  Gelabert assoleix una llum especial, una combinació de seguretat i frescor a les que si suma una pinzellada de bogeria. Un còctel extraordinari a l’hora de representar més de seixanta personatges i descontextualitzar paraules i objectes, com també vulnerar canons establerts.  

Els mots surten de la boca de Gelabert com una continuïtat del seu moviment construint una simbiosi excelsa o un antagonisme visual.  Imatges on les paraules demanen acció i el ballarí l’ofereix des d’un gest elegant, còmic o grandiloqüent, depenent de les característiques que reclama cada personatge.

Una successió d’escenes teixeixen accions en les quals l’intèrpret apareix sol o acompanyat per uns elements escènics que comparteixen el protagonisme del moment. Cordes, un gran rectangle mòbil que tant fa la funció de taüt com d’habitatge, papers que esdevenen màscara, un sofisticat ventall  que transmuta depenent del moment, són alguns dels objectes, obra de Toni Giró,  que aporten sorpresa teatral i ens remeten, en determinats moments,  a l’ il·lusionisme del mític Fregoli.

Tot aquest univers surrealista queda potenciat per l’excel·lent composició musical de Borja Ramos que utilitza una cavalcada de notes, ritmes i efectes sonors que donen el to precís a allò que està succeint, com també ho fa la il·luminació de Conxita Pons amb l’encert de crear ambients. Lydia Azzopardi, participa en aquest univers  vestint el cos que ella tan coneix amb robes i materials de línies elegants i suggerents.  

Llarga vida a aquesta petita gran obra.