Espai vital (Lebensraum)

informació obra


Un toc surrealista que demostra un virtuosisme inqüestionable, el de Jakop Ahlbom.Slapstick és un subgènere còmic que es basa en l'equívoc de pantoflades. Actors que juguen als clàssics teatres de cachiporra.

Autor:
Judith Wendel (dramatúrgia), Jakop Ahlbom, Reinier Schimmel, Silke Hundertmark, Leonard Lucieer, Ralph Mulder
Intèrprets:
Jakop Ahlbom, Reinier Schimmel, Silke Hundertmark, Leonard Lucieer, Ralph Mulder
Composició musical:
Alamo Race Track
Direcció:
Jakop Ahlbom
Assesor de moviment:
Jakop Ahlbom
Escenografia:
Douwe Hibma, Jakop Ahlbom
Il·luminació:
Yuri Schreuders
Sinopsi:

Un llit-piano, una llibreria-frigorífic, un deliri acrobàtic de salts, caigudes i cops, un joc constant de portes que s’obren, es tanquen i giren...  Això és una pel·lícula de cinema de Buster Keaton? Bé ho podria ser, perquè a l’escenari trobareu reproduïda l’habitació on transcorre un dels seus curtmetratges, Scarecrown. De fet, és una producció teatral que s’inspira en el món de l’slapstick i que és plena d’imatges sorprenents, habilitats extraordinàries i un humor commovedor. Lebensraum (‘espai’ o ‘hàbitat’ en alemany) ens parla de dos homes que viuen en un espai reduït i decideixen incorporar al seu món una minyona mecànica que els faciliti la vida. Però el robot té opinions pròpies i la tensió creix i creix mentre l’espai es fa més i més petit. Teatre, mim, moviments coreogràfics... On és el pianista que acompanya la projecció? No n’hi ha, però sí que hi són els músics d’una banda, l’Alamo Race Track, que ja fa temps que col·labora amb Ahlbom i que interpreta la música en directe.

Crítica: Espai vital (Lebensraum)

27/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Teresa Ferré

Espai vital és un respir per divertir-se, una peça refrescant que amb el seu homenatge particular a Buster Keaton ens retorna al joc innocent, a l’exageració de la pantoflada i a aquella fantasia provocada pels objectes més comuns i quotidians. Una hora trepidant per deixar-se emportar per aquesta senzillesa virtuosa i desconnectar totalment de la pròpia realitat. Bevent de la comèdia del cinema mut ens ofereix una combinació de teatre, dansa, mim i música en directe. La història és simple, dos homes, Jakop Ahlbom i Reinier Schimmel, intèrprets de màxima resistència física i total precisió, que comparteixen una habitació farcida d’enginys decidiran construir una nina que els faci de minyona. L’artilugi, però, decidirà tenir vida pròpia. A partir del moment en què apareix a escena Silke Hundertmark aquest muntatge fa un salt estratosfèric perquè la interpretació d’aquesta dona és simplement extraordinària. Aquesta és una peça que no coneix d’edats ni condicions i que provoca aquell somriure despreocupat tan necessari per viure.