Flames a la fosca

Teatre

informació obra


La relació entre l’autor de Cementiri de Sinera i el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel inspira un espectacle que els ret homenatge en el centenari dels seus naixements.
Autoria:
Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, ,
Direcció:
Teresa Vilardell
Escenografia:
Alfons Flores
Il·luminació:
Carlos Lucena
So:
Rafel Plana
Ajudantia de direcció:
Aina Tur
Intèrprets:
Manel Barceló, Fina Rius, Salvador Miralles, Miquel de Palol
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, La Trilateral, Mola Produccions
Estrena:
Estrena
Adaptació:
Dramatúrgia: Rosa Delor, Teresa Vilardell, Miquel de Palol, Fina Rius (col·laboració)
Sinopsi:

Amb un títol que evoca un dels versos més coneguts de Bartomeu Roselló-Pòrcel,  aquesta proposta escènica reviu l’amistat entre el poeta mallorquí i Salvador Espriu. Una relació que neix durant la joventut i que passa de l’admiració mútua, la complicitat intel·lectual i l’afecte, a les divergències personals i ideològiques, en el context de la República, la guerra i la postguerra.  Ara, aquesta història la vivim  a través dels seus poemes, proses i cartes, en una dramatúrgia  basada en el llibre de Rosa Delor La mort com a intercanvi simbòlic. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1934-1984).  Espriu, Rosselló-Pòrcel i la seva amiga Amàlia Tineo ens porten a recórrer una relació complexa i singular. Una relació que s’estén més enllà de la mort prematura de Rosselló-Pòrcel, perquè Espriu no deixà d’evocar-lo al llarg de la seva obra i durant tota la seva vida. Flames a la fosca descobreix  un Espriu que fou jove, un Espriu desconegut, un Espriu emocionat i emocionant.

Amb la participació de: Grec 2013 Festival de Barcelona, Diputació de Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, Ajuntament de Santa Coloma de Farners i Ajuntament d'Arenys de Mar.

Aquest espectacle forma part de les activitats de l'Any Espriu. 

Crítica: Flames a la fosca

06/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

La dramatúrgia de Teresa Vilardell descobreix un Espriu diferent, irònic, emocionat a l'espectador neòfit. Supera la visió habitual que es dóna del poeta d'Arenys, el del seu compromís amb la llengua i amb la cultura, el conciliador entre pobles... És una reescriptura senzilla, a partir de dades cronològiques i espigolant pels marges una amistat que ha quedat a l'ombra entre Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquell secret que van guadar tots dos i també les seves amigues de viatge per la Mediterrània i l'escriptura (Amàlia Tineo, Mercè Muntanyola) el manté la dramatúrgia. Segurament, guarden alguns elements que ells mateixos han descobert sumant-se a la voluntat de la intimitat. 

La posada en escena es construeix a base de poemes, cartes, crítiques, dedicatòries... amb algun apunt grotescament divertit que mostra un Espriu jovial. Rosselló-Pòrcel (Salvador Miralles, tot flamarada) va morir jove. I així es mostra. Mentre que l'Espriu (Manel Barceló ben afinat) enfosqueix el seu rostre quan reconeix la sorpresa que, tot i l'enemistat política entre els dos escriptors, el mallorquí li dediqués el seu darrer llibre de poemes, que acabaria sent pòstum. Amàlia Tineo (Fina Rius) guarda tots els secrets sense retrets. És la memòria, la biblioteca d'emocions amagada. I Miquel de Palol?  Fa d'ell mateix, de fill de Muntanyola que no aconsegueix gaire res de les preguntes a la mare sobre la seva relació amb Espriu. Un treball íntim, petit, valent, coratjós que potser és massa gelós de guardar memòria i que tot i la voluntat de ser obert, té passatges encriptats que costen seguir al públic que no coneix massa Espriu. Això sí, convida a llegir, i molt, Rosselló-Pòrcel. I a superar els poemes coneguts del de Sinera...