GagsONtrix

Familiar | Circ

informació obra


Autoria:
Guillem Boada, Juli Boada, Héctor Boada
Companyia:
PuntMoc
Direcció:
Rakel Ezpeleta
Intèrprets:
Guillem Boada, Juli Boada, Héctor Boada
Escenografia:
PuntMoc
Vestuari:
PuntMoc
Il·luminació:
Rafa Tomico
Sinopsi:

Cap element escènic. Ni una paraula. La força i el ritme de tres intèrprets que es transformaran d’humà a element, d’element a animal, d’animal a energia, d’energia a riallada, de riallada a quallada… Metamorfosi d’infinitat de personatges i diferents accions, com un tens atracament o un lúdic concert. Teatre físic, mim pur que basa la seva comicitat en el teatre de l’absurd. Un espectacle de distància curta que farà badar al públic independentment de la seva edat.

Edat recomanada: 6 a 16 anys

Guanyadora dels premis de la 18a Mostra de Teatre de Barcelona(2014) en les categories de millor espectacle, millor actor (exaequo) i premi votació popular.

Premi a la Millor Interpretació Masculina (exaequo) Festival Internacional de Teatre Noctivagos 2013

Crítica: GagsONtrix

02/05/2014

Mim modern

per Núria Cañamares

Precisos, graciosos, elegants... PuntMoc és mim modern, un trio de còmics (que, a més a més, són germans) perfectament sincronitzats, amb el gest com a únic llenguatge. Damunt de l’escenari només ells tres, uniformats amb pantaló negre i camisa blanca, disposats a fer-se entendre amb el cos.

La primera part està molt ben definida, amb un d’ells de protagonista i els altres dos creant el context. És un inici potent per a públic principiant, en què recreen situacions quotidianes, fàcilment identificables i brillantment resoltes.

En la segona part pugen el nivell mímic i, encara que se segueix la història, costa més entendre’n els detalls. Venint d’on es venia, és inevitable detectar-hi una punxada, tant pel que fa a la comprensió com també a la durada massa llarga d’alguns esquetxos. Probablement, aquesta “espremuda imaginativa” ja és buscada per la companyia, però es porta massa al límit, vorejant el llindar en què es pot perdre el fil i desconnectar.

Finalment, la tercera part es reserva a un concert amb varietat d’instruments i estils musicals. Un episodi que sembla voler completar l’espectacle amb uns quants minuts més. Tot i així, estel·lar el Greased Lightning que, tot i no sentir-ne ni una nota, apareix inconfusible a la ment de l’espectador i es canta internament.

Humor intel·ligent, rocambolesc, absurd i entretingut, esculpit amb una tècnica força depurada de teatre físic. Complaurà el públic, en donem fe, però encara té camí per recórrer modelant l’argument i determinats gags.