Goodbye, Barcelona

informació obra



Autor:
Judith Johnson, Karl Lewkowicz
Traducció:
David Pintó, Eva Rosell
Direcció Musical:
Dani Campos
Dramatúrgia:
Carlos Be
Direcció:
Fran Arráez
Intèrprets:
Pau Quero, Carme Mateu, Pep Papell, Joan Vazquez/Víctor Genestar, Carol Rovira, Antonio del Valle, Manuela Nieto/ Patricia Paisal, Gara Roda, David Mauricio
Músics:
Dani Campos (piano), Quico Pugés Suárez (violoncel), Miquel biarnes Masip (bateria)
Il·luminació:
Pedro Guerrero
So:
Rafael Febrer
Vestuari:
Giovanna Ribes
Caracterització:
Ana Maria Balsera Garcia
Producció:
Teatre del Raval
Sinopsi:

Goodbye Barcelona és un musical apassionat sobre una mare britànica i el seu fill, quan ambdós es veuen implicats en la Guerra Civil Espanyola. Explica la història d’en Sam, un jove anglès de 18 anys, que l’any 1936 deixa Londres i se’n va a Espanya per a unir-se a les Brigades Internacionals en la lluita contra el feixisme. La Rebecca, la seva mare, el seguirà. La història parla de la gent ordinària i del moment en què decideixen actuar, quan senten que ja no poden quedar-se amb els braços creuats, mentre es destrueixen les vides de milers de persones.El musical està inspirat en la vida real dels brigadistes; voluntaris britànics, i homes i dones d’arreu del món que van decidir unir-se a les Brigades Internacionals per a lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil (1936-1939).

El musical es va estrenar al 2011 al Teatre Arcola de Londres, teatre on es va representar amb gran èxit de crítica i de públic per a celebrar el 75 aniversari de la Guerra Civil Espanyola, i de la creació de les Brigades Internacionales. Ara arriba als escenaris barcelonins, al Teatre del Raval, amb l’esperança d’apassionar els espectadors catalans tal com va fer a Londres.


Crítica: Goodbye, Barcelona

28/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Francesc Massip


Un musical potent i compromès que evoca amb emoció i dramatisme la idealista participació de les Brigades Internacionals en l’escabetxina del feixisme espanyol, un voluntarisme desinteressat que intentava pal·liar la desvergonyida i covarda “neutralitat” dels països “demòcrates” d’Europa. Esplèndida música en directe (piano, violoncel i bateria) que encadella variacions sobre els himnes i cançons que entonava l’exèrcit republicà, i que resol amb agilitat en una combinació de solos, duets i cors de gran eficàcia. Els intèrprets canten i actuen amb propietat, particularment els dos protagonistes, Pau Quero en el rol del jove anglès que s’allista amb apassionament a la defensa de la República, i Carme Mateu, en el paper de la seva mare que finalment també acudeix com a infermera. Pep Papell fa de Jack, el personatge més realista, amb desimboltura, i Carol Rovira canta millor que actua en la història d’amor paral·lela que trena amb l’anglès. Homenatge als massa oblidats brigadistes que van acudir amb entusiasme i il·lusió a la crida humanista d’un poble contra l’abjecció d’uns insubordinats colpistes que encara no han passat comptes amb la justícia.