“Marionetes Nòmades creiem que no només de pa viuen les persones sinó que l’esperit i la sensibilitat també s’han de nodrir a través de l’art. Molts col·lectius i països d’arreu del món tenen un accés limitat a manifestacions culturals habituals a casa nostra com els titelles. Des de Marionetes Nòmades posem el nostre granet de sorra en aquest sentit”
Aquesta és la primera creació per a adults de la companyia, un espectacle de mitjà/gran format amb titelles de mida humana que està inspirat en les experiències viscudes en els projectes realitzats a l’Àfrica i a Haití.
Marionetes nòmades juga amb la forma per persuadir l'espectador. Alterna les titelles amb les ombres xineses i la roba estesa permet jugar a l'equívoc amb escenes d'un surrealisme com els rellotges desfent-se de Dalí (o cm l'Ay Ya! De Macarena Recuerda). Sense una paraula i amb unes màscares inequívoques ensenyen la relació de submissió de la dona en una societat indígena.
La màgia del muntatge és el seu joc. La canalla no descobreix que la jove és una titella fins que no mostra el seu rostre, amb uns ulls esbatanats. Les escenes d'espiritisme permeten fer canvis en la manipulació d'objectes. Hi ha una mena de deliri, i d'esperits malèfics que il·luminen la nit i la por, que sobten a la canalla.
Probablement, els mateixos efectes de violència masclista es podrien reproduir sense haver de situar l'escena en un poblat africà. Situar-lo allunyat, pot implicar que aquesta no sigui una realitat a la societat actual. Hi ha moltes evidències que aquest és un valor a resoldre avui en dia i que, per tant, seria ben adequat situar-lo en l'ara i aquí.