Si la relació entre
Catalunya i Espanya s’hagués de valorar per la resposta que va tenir el públic
davant el Ballet Nacional de España,
aquesta no podria ser més bona, doncs els quasi set-cents espectadors que
omplien l’Auditori de Sant Cugat van acabar dempeus aplaudint i victorejant a
la companyia, després que aquesta interpretés dues obres diferents de contingut
i de data d’estrena: Grito
(1997) i Suite Sevilla (2011).
Feia deu anys que
el BNE
no trepitjava Catalunya i l’espera ha estat llarga especialment perquè l’elenc
és un bon exponent d’una de les danses popular més riques del món: la dansa
clàssica espanyola.
Però la seva nova presentació a Catalunya no ha estat només l’haver
trepitjat l’escenari de l’Auditori de Sant Cugat, sinó que també oferirà una
funció el pròxim 21 de març al Teatre la Llotja de Lleida, on el grup
presentarà Sorolla. Ambdues funcions són el resultat de la bona col.laboració
i de l’esforç que fan aquests dos teatres per programar una companyia tan
nombrosa.
Però, tornant a la
funció de Sant Cugat, una de les coses que es va fer més evident des de l’inici
de l’espectacle, és la magnitud de la companyia quant a nombre d’artistes: més
de trenta, entre ballarins i músics els quals van culminar la seva presència
escènica en l’últim fragment de Suite Sevilla, una coreografia d’Antonio Najarro
on el director del grup fusiona la dansa clàssica espanyola amb traços
contemporanis, si bé l’obra pren un millor relleu quan el ball s’ajusta als
cànons de la dansa espanyola i no queda distorsionada per moviments que busquen
donar-li una pretesa i innecessària modernitat.
Suite Sevilla, que compta amb
música de Rafael Riqueni,
Miguel Rivera i Diego Losada,
està estructurada en nou escenes que recullen essències i particularitats d’una
de les ciutats més màgica de la península. Imatges de la famosa feria, de
passos de la Setmana Santa, de torero i brau, d’escola bolera, de bailaors i manoles,
entre altres, formen el contingut d’una obra que aconsegueix allò que pretén:
agradar a un ampli públic.
Grito és una delícia d’obra que ens arriba amb l’autoria d’Antonio Canales,
un mestre del ball flamenc que, mostrant saviesa i sensibilitat, ha
coreografiat diversos pals del flamenc, com, entre altres, soleà,
buleries
i alegrías
sent aquestes últimes interpretades per una extraordinària parella: Esther
Jurado y
Francisco
Velasco, sens dubte els millors bailaores
de la funció.
