Grito / Suite Sevilla. Ballet Nacional de España

informació obra



Autor:
Grito: Coreografia Antonio Canales, Suite Sevilla: Antonio Najarro
Companyia:
Ballet Nacional de España
Intèrprets:
Ballet Nacional de España
Sinopsi:

Grito, una coreografia especialment creada per Antonio Canales per al Ballet Nacional de España i estrenada al desembre de 1997 al Teatro Pérez Galdós de Las Palmas, fa un breu recorregut per diferents palos del flamenc: Seguirillas, Soleá, Alegrías i Tangos. En paraules d’Antonio Najarro, Grito “mostra l’ànima d’Antonio Canales, el seu estil, la seva expressivitat i una manera d’entendre el flamenc que és única i innovadora”.

A Suite Sevilla, Antonio Najarro, dóna vida a una nova creació coreogràfica a través de la Dansa Clàssica Espanyola fusionada amb les noves tendències avantguardistes  d'aquest art amb un llenguatge que caracteritza i regeix el seu estil personal com a creador.

Grito

Coreografia: Antonio Canales - Música: José Mª Bandera, José Carlos Gómez, José Jiménez “El Viejín” - Disseny de llums: Sergio Spinelli - Disseny de figurins: Pedro Moreno 

Suite Sevilla

Idea original, coreografia, posada en escena: Antonio Najarro - Música: Rafael Riqueni, Miguel Rivera i Diego Losada - Director Musical: Omar Acosta - Textos: Gerardo Diego

Crítica: Grito / Suite Sevilla. Ballet Nacional de España

17/03/2014

Força escènica

per Montse Otzet

Si la relació entre Catalunya i Espanya s’hagués de valorar per la resposta que va tenir el públic davant el Ballet Nacional de España, aquesta no podria ser més bona, doncs els quasi set-cents espectadors que omplien l’Auditori de Sant Cugat van acabar dempeus aplaudint i victorejant a la companyia, després que aquesta interpretés dues obres diferents de contingut i de data d’estrena: Grito (1997) i Suite Sevilla (2011).

Feia deu anys que el BNE no trepitjava Catalunya i l’espera ha estat llarga especialment perquè l’elenc és un bon exponent d’una de les danses popular més riques del món: la dansa clàssica espanyola.
Però la seva nova presentació a Catalunya no ha estat només l’haver trepitjat l’escenari de l’Auditori de Sant Cugat, sinó que també oferirà una funció el pròxim 21 de març al Teatre la Llotja de Lleida, on el grup presentarà Sorolla. Ambdues funcions són el resultat de la bona col.laboració i de l’esforç que fan aquests dos teatres per programar una companyia tan nombrosa.

Però, tornant a la funció de Sant Cugat, una de les coses que es va fer més evident des de l’inici de l’espectacle, és la magnitud de la companyia quant a nombre d’artistes: més de trenta, entre ballarins i músics els quals van culminar la seva presència escènica en l’últim fragment de Suite Sevilla, una coreografia d’Antonio Najarro on el director del grup fusiona la dansa clàssica espanyola amb traços contemporanis, si bé l’obra pren un millor relleu quan el ball s’ajusta als cànons de la dansa espanyola i no queda distorsionada per moviments que busquen donar-li una pretesa i innecessària modernitat.

Suite Sevilla, que compta amb música de Rafael Riqueni, Miguel Rivera i Diego Losada, està estructurada en nou escenes que recullen essències i particularitats d’una de les ciutats més màgica de la península. Imatges de la famosa feria, de passos de la Setmana Santa, de torero i brau, d’escola bolera, de bailaors i manoles, entre altres, formen el contingut d’una obra que aconsegueix allò que pretén: agradar a un ampli públic.

Grito és una delícia d’obra que ens arriba amb l’autoria d’Antonio Canales, un mestre del ball flamenc que, mostrant saviesa i sensibilitat, ha coreografiat diversos pals del flamenc, com, entre altres, soleà, buleries i alegrías sent aquestes últimes interpretades per una extraordinària parella: Esther Jurado y Francisco Velasco, sens dubte els millors bailaores de la funció.