Amb les mans despullades i amb ulls de fusta, Lejo ofereix un format únic i fresc per al teatre de titelles. I a Hands up!, les mans són les artistes! Un gos atrevit, dos ballarins de claqué, un cor de nens, una vaca amoïnada... Les mans (amb els seus ulls rodons com taronges) són les intèrprets d’aquests personatges i de molts altres en una sèrie d’esquetxos que posen a prova les seves habilitats.
Leo Petersen, àlies Lejo, fa gairebé trenta anys que fa riure espectadors i espectadores de mig món amb espectacles com Hands up! Propostes alegres i musicades que, sense dir ni una sola paraula, expliquen mil històries.
Mans enlaire! Com la manipulació clàssica amb els castellets i els titelles de guant, però amb la frescor d'un prsonatges conceptuals, divertidament simples i amb uns recursos que sorprenen. Lejo és un mestre de la manipulació. Ha extret tota sofistifació i ha deixat la part més despullada de la mà (amb uns simples ulls sempre ben oberts) per sorpendre amb un to de gag constant. De desarmar la lògica de l'espectador. Per poder executar un treball, aparentment infantil (fer figures amb les mans i jugar a què es passen una pilota o que es persegueixen), ha treballat amb una acurada compenetració amb el divertit espai sonor. No hi ha opció per l'error (o en tot cas, no vam poder descobrir quines sortides es prodien si l'acció es descavalcava de la coreografia). És un treball perfeccioista fet amb la il·lusuó de qui juga per prier cop i que distreu els nebuts en una sobretaula.
Una petita perla que atrapa tothom (fins i tots preadolescents amb ganes de fer-se l'ensopit!). Molt recomanable, sobretot en es passis de butxaca de vint minuts, que deixen amb ganes de més.