Un
cop més, la dramatúrgia...
L’espectacle
és molt acurat amb una escenografia presidida per un parell d’alsines que,
d’una petita llavor, s’estiren i broten; un audiovisual i joc lumínic que hi aporten
diferents textures visuals; o uns titelles ben construïts amb una manipulació
fidel als moviments reals, especialment la del gos Brutus que clava el
rascar-se, els cops de cua i la interacció amb els personatges i la narradora,
l’única actriu-titellaire a la vista del públic, ja que dos manipuladors més
romanen en la foscor del fons d’escenari.
La
Maquiné ha optat per mesclar diferents tipus de titelles: una nena articulada
que curiosament no bada boca, l’ovella Blanqueta amb una aparició puntual, el
Brutus que és el company de fatigues de la narradora... i el Sr. Bu, el més
divertit de tots i, alhora, excessivament infantilitzat en el sentit negatiu de
la paraula. És original i inicialment cau simpàtic. Està fet amb quatre dits
d’una mà dreta cap per avall per als peus i braços, i un cap que perd cada dos
per tres. A poc a poc aprèn a reconstituir-se i a valdre’s per ell mateix, però
no deixa de ser molt i molt simple, tant en l’acció (la seva vida és un
descobriment permanent!) com en el llenguatge, basat en hola/adéu i
monosíl·labs. *Un apunt: desconeixem si la traducció al català –La Maquiné és
d’Andalusia– hi té alguna cosa a veure. En tot cas, la traducció d’alguns
espectacles mereix un seriós debat.
Sembla
que ‘Història d’una llavor’ ens vulgui parlar de la natura, del creixement, del
respecte pel medi ambient, de la reforestació... Ho fa amb una història a
mitges tintes, amb la petita moral que no s’han de llençar escombraries ni
burilles al bosc perquè embruten i poden provocar incendis –i hi haurà spoiler perquè
quedi ben clar als infants, “no fos cas que amb 4 anys no entenguin què passa”–
i amb la cirereta poètica introduïda amb calçador que ‘per recollir somnis, cal
plantar llavors’.
El
continent ja el tenen. El contingut reclama un patró i una recosida urgent. Dit
en clau de l’espectacle: cal replantar-ne la llavor.
