Es pot dir que la gala ha estat excel·lent perquè
les estrelles de la dansa internacional han brillat de forma hipnòtica en la
interpretació d’un ventall de passos a dos de tècniques de dansa clàssica i
contemporània, i també per l’equilibrada durada de la funció.
Cal dir que Leo Sorribes, director general d’Ibstage,
o és un inconscient, o és un valent
apassionat de la dansa pel fet de dur endavant un esdeveniment com
aquest: organitzar una gala de figures internacional amb la finalitat d’obtenir
guanys per destinar-los a crear el Ballet de Catalunya, un projecte que ha
tingut molts impulsors, com per exemple Angel Corella, però que mai ha arribat
a bon port. Ànims i molta sort.
Tornant a la gala i certificant que la nota de
nivell dels intèrprets és elevada, alguns d’ells, per una característica o
altra, destaquen de la resta. Vadim Muntagirov, del Royal Ballet, ja va deixar
mostres de la seva qualitat a Sylvia,
una coreografia de Frederick Ashton amb música de Delibes, però va ser en l’execució
de Flames of Paris on va desfermar l’entusiasme
del públic. De figura elegant i llargs braços, el ballarí va fer una interpretació
magistral de les variacions coreogràfiques amb un gir, elevació i salts
admirables.
Lauren Cuthbertson, partenaire de Muntagirov a
Sylvia i també membre del Royal Ballet, va demostrar que una ballarina pot
ser tan bona interpretant repertori clàssic com contemporani. Aquest exemple quedà demostrar a Chroma, una bona coreografia de Wayne
McGregor en la qual la ballarina, d’aparença fràgil, va transmetre una força
captivadora al costat del seu company Eric Underwood, qui li va donar un
replica també d’alt nivell.
Kristina Shapran i Timur Askarov, ambdós del ballet
del Mariinsky Theatre de Sant Petersburg, van encisar en Romeu i Julieta, on acompanyats per la partitura de Prokófiev, els
ballarins es van entregar a una interpretació passional on la tècnica, rigorosa
i nítida, s’equilibrava amb una presència elegant i lírica.
A part de la citada Chroma, dues peces més de dansa contemporània van ser de les més
ovacionades de la gala. Per una part, Penumbra,
una coreografia de Remy Wörtmeyer amb música de Rachmaninov, molt ben defensada
per Anna Ol i Semyon Velichko del Het National Ballet, i per altra banda, Lightness in Spirit, un potent pas a dos
de la polonesa Katarzyna Kozielska, que la basca Alicia Amatriain i el jove
tarragoní Martí Paixà, ambdós membres del Stuttgart Ballet, van catapultar a un
nivell excels. L’encadenament i pulsió dels dos cossos generaven unes figures hipnòtiques.
Un altre espanyol, el saragossà, Gonzalo
García, actual membre del New York City Ballet, va fer una interpretació
convincent, junt amb Ashley Bouder, de Tchaikovsky
Pas de Deux, una obra de George Balanchine, un dels coreògrafs més musicals
que ha donat porositat i mil·limètrica a la partitura del compositor rus.
