El públic ja venia predisposat a
passar-s’ho bé doncs només aixecar-se el taló i escoltar-se les primeres notes
de música irlandesa, van començar a picar de mans i a moure’s a les butaques.
Irisch
Celtic
és un espectacle de format mitjà, que narra la història d’un país on la música i
la dansa popular tenen un relleu molt important,
que no va defraudar les expectatives
dels assistents, tot el contrari.
Lluny de l’espectacularitat que
van poder apreciar els espectadors de Barcelona, entre finals dels 90 i inicis
del 2000, veien els muntatges de grans dimensions de Lord of
the
dance,
Riverdance
i Magic
of
the
dance,
Irisch
Celtic
és un muntatge que agrupa uns 20 artistes dalt l’escena i que pren una forma
més teatral i propera a l’espectador.
La història se situa en un pub de
la ciutat irlandesa de Cork
i és el propietari d’aquest establiment, interpretat per l’actor Paco
Churruca,
qui s’encarrega d’enllaçar les escenes. Si bé, en determinats moments, el to de
la narració se li escapa de les mans per massa estrident i per buscar, després
d’un acudit fàcil i previsible, una resposta immediata del públic.
Deixant això de banda i aclarint
que la part actoral
no fa trontollar ni per un moment la qualitat del muntatge, Irisch
Celtic
és un espectacle de qualitat pel nivell que mostren tant ballarins com músics,
que defensen amb nota alta un guió senzill però que funciona a l’hora de donar
a conèixer una tradició que parla de mitologia celta, de la identitat i
vitalitat d’un poble, d’immigració, de whisky, d’amor i de malenconia; en
resum, d’unes característiques i sentiments que són presents en la seva música
i dansa.
Cinc músics extreuen d’una sèrie
d’instruments típics melodies tant alegres com nostàlgiques, alhora que els
ballarins executen una dansa vigorosa que manté el tors dret mentre les cames
no deixen de fer saltirons i creuaments endiablats i els peus colpegen el terra
amb una admirable precisió.
El muntatge, adreçat a tots els
públics, compte amb moments notables com les escenes en què participen tots els
ballarins, o la del concurs que s’estableix entre els nois per defensar la
dansa irlandesa tradicional o la que s’ha modernitzat incorporant passos de
claqué, per citar-ne només dues.
