Fent vàlida la mítica afirmació (o títol cinematogràfic crepuscular) ”As time as goes by”, el temps passa i, amb els anys, molts dels somnis de joventut s'han esvaït, per molt que intentem tornar a recuperar.los. I com aquella novel.la de Dumas, “20 anys després” (aquí menys),els 4 mosqueters es retroben temps després, no tant per recordar sinó per intentar reviure totes aquelles aventures d'Erasmus a Copenhaguen. Eren altres temps, la joventut esbojarrada, hippy i segurament practicant de l'amor lliure (ara, poliamor)i ells eren molt joves. Però els temps han canviat, o el temps els ha canviat.
Raúl Tortosa és l'instigador de la trobada. Alguns d'ells han seguit en contacte i els altres s'han apartat totalment esdevenint per exemple, exemplars mares de família, amb totes les seves consequències. En aquest sentit, interessant afirmació de Núria Florensa, carregada de fills i d'un marit que, sembla, no està a l'altura: “si ho hagués sapigut, potser no els hagués tingut”. Una reflexió certament controvertida i dramàtica que en el text de Yago Alonso (molt aficionat, d'altra banda, als retrobaments o reunions d'amics com ja succeïa a la reeixida “La pell fina” o a "Ovelles")que es combina amb altres més còmiques i iròniques, com per exemple l'actitud de Xavi Mercadé, ja en època post-pandèmica (esperem.ho): el seu rol, woodyallenià, quan arriba al lloc de la trobada, resulta molt divertit i ens en riem (doble mascareta, salutació amb el colze, hidrogel a l'abast), quan realment això és el que hem estat fent durant molt de temps.
Sigui com sigui, trobada amb un leit motiv: un anunci, un canvi, que serà interpretat de forma molt diferent per tots els assistents, la qual cosa donarà peu a diverses situacions, algunes divertides i d'altres més amargues, però sempre amb la sensació, un dels encerts de l'obra, de deixar en l'espectador aquesta enyorança del temps passat, de les ganes que teniem de menjar.nos el món en el seu moment i en el decurs dels anys, cóm han canviat les coses, cóm hem canviat nosaltres en definitiva. I ara, per moltes ganes que hi posem, no tenim ni la força ni el braó per tirar endavant un canvi, o millor dit, potser una escapada; una escapada a un món i a un modus vivendi diferent, per què aquest no ens agrada.
Tot plegat, el bon plantejament de l'obra, el ritme (potser massa entrades i sortides de l'escenari a quatre bandes), aquests divertits moments que esmentàvem i sobretot el bon treball dels quatre protagonistes, està per sobre d'algunes ombres que planegen sobre el guió o algunes situacions que no acabem d'entendre, o que queden una mica penjades (els moments radiofònics, no acaba de quedar clara la relació entre alguns d'ells, o bé el “mcguffin de la causa de la mort de la mare, en són alguns exemples).
Malgrat això, passem una bona estona teatral amb aquest “Kalumba”. Això sí, una reflexió: si volem que la gent vagi al teatre, si volem que pugui escollir entre uns bons espectacles (i aquest n'és un), si us plau, facilitem a l'espectador una comoditat i unes bones condicions per veure l'obra. El dia en què l'”Apuntador” la va veure, a la sala feia una calor insuportable (no funcionava l'aire acondicionat o no s'havia posat) i això fa que no podem gaudir de l'obra com caldria, ans al contrari: algun espectador dessitja que acabi la funció per poder sortir de la sala, i això no pot ser. Si us plau, cuidem.ho entre tots!I a sobre Raúl Tortosa, amb coll de cigne durant gairebé tota l'obra. Pobre!
