La Caiguda de l'H

informació obra


Jordi Oriol fa una versio molt personal del seu primer treball "La caiguda d'Amlet". Ara, hi intervenen un trio de músics que saben escoltar i que adornen i transformen (muden) l'espectacle original. Oriol segueix sent víctima dels pensaments atormentats de Hamlet passats pel tamís del joc de llenguatges, que destarota al mateix príncep de Dinamarca.

Companyia:
Indigest
Autor:
Direcció:
Jordi Oriol
Intèrprets:
Jordi Oriol
Composició musical:
Albert Llanas
Ajudant de direcció:
Josep Maria Miró
Producció:
Indigest
Adaptació:
Jordi Oriol
Músics:
Sasha Agranov (cello), Jordi Oriol (clarinet), Oriol Roca (bateria i joguines), Jordi Santanach (clarinet baix)
Sinopsi:

La Caiguda de l’H (versió muda), és una versió acústica de La Caiguda d’Amlet de Jordi Oriol dirigida per Xavier Albertí, en la que es manté el text íntegrament, però canvia el treball sonor, incorporant una formació de cambra.

El text és una lliure versió de Hamlet de Shakespeare; una perversió que abandona la conducta del protagonista i es centra en la seva consciència, des del moment que s'aïlla, des del moment que es tanca en ell mateix o s'allibera, que pren consciència de la seva consciència. Des del moment que cau. És la caiguda de l'H. L'H de l'home en majúscules.És la caiguda de l’H, la lletra que de l’anglès al català passa a no sonar; de la lletra que s’escriu però no es pronuncia; que hi és però no existeix; l’hac que no s’aspira; l’hac que pira; l’hac de l’Home en majúscula, de l’ésser que lluita per existir; per ser i no deixar de ser. És la identificació de l’individu, la raó de ser. L’H ha caigut i està caient. L’hac està caient amb la que està caient...

Nova oportunitat de gaudir d'aquest espectacle que es va poder veure aquesta tardor al Born CC, dins del Cicle Rapsodes al Born. L'espectacle es va estrenar a la passada edició del Festival Shakespeare d'enguany amb una gran acollida per part del públic assistent.

Crítica: La Caiguda de l'H

09/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Jordi Oriol rebateja el seu lloat  La caiguda d'Amlet ara amb La caiguda de l'H (versió muda). Per fer-ho no s'estalvia ni una sola lletra. Sí que es guarneix, en un primer instant, amb una jaquesta. Es muda. També revesteix l'actuació ben acomboiat pels seus companys del col·lectiu Indi-gest. El seu joc de paraules l'apropa a l'univers lúdic i rimat de Josep Pedrals, a la cantarella surrealistament lúcida d'Accidents polipoètics. La seva obsessió per la deconstrucció lèxica l'agermana amb Màrius Serra. Oriol s'entossudeix en trobar noves sonoritats desmembrant les arrels dels mots impúdicamnt, sense  avenir-se a les raons filològiques. Però més enllà del devessall de paraules, Oriol mostra un Hamlet adolorit. Desubicat. Que no sap on guarir-se en descobrir, gràcies a l'esperit del pare mort, que la seva mare els traeix. Aquest Jordi Oriol no és amable i còmplice. És profund com un pou sense fons. I, arraconat el distret joc lingüístic, centrar-se en aquell dolor és descobrir una tragèdia que no troba consol, més que en la mort. Bo i confiant que trobi un fons enclotat tres metres sota terra.