La capitana, homenatge a Carmen Amaya

informació obra



Autor:
R.Oller/ R. Molina/ BCN216/ M. Martín/ J. Carmona
Producció:
TNC
Sinopsi:

Espectacle d'homenatge a Carmen Amaya en el que intervenen cinc peces. 

Si Catalunya ha donat un grapat d’artistes universals inqüestionables, entre aquests s’hi ha de comptar Carmen Amaya, que va aconseguir situar el seu nom al costat dels creadors més importants del segle XX. La Capitana és un viatge a través de diferents disciplines artístiques, que vol beure del dinamisme amb què l’art del flamenc ha ultrapassat tota mena de fronteres creatives, per acostar-nos a aquesta extraordinària dona, gitana, universal.

En ocasió de l’Any Amaya, el TNC ha reunit noms tan destacats de la dansa com Ramon Oller, de la música com Joan Guinjoan, o del flamenc com Rocío Molina, Jesús Carmona o Mayte Martín, en un espectacle que, més que homenatjar Carmen Amaya, el que pretén és descobrir-ne la petja en la nostra creació contemporània, explorant l’imaginari d’aquesta bailaora de personalitat magnètica que arribaria a situar el flamenc a la primera línia artística internacional.

Oller participa amb la bailaora Maricarmen García, el cor de castanyoles de Barcelona i la Escuela de Flamenco La Tani. Roío molina fa un solo. L'Orquestra BCN216 interpreta Homenatge a Carmen Amaya de Joan Guinjoan. Mayte Martín canta amb el guitarrista Juan Ramón Caro i Jesús Carmona balla amb Kike Terrón a la percussió.

Crítica: La capitana, homenatge a Carmen Amaya

31/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

A l’homenatge a Carmen Amaya, estrenat sota el títol de La Capitana, hi ha hagut de tot:  una durada excessiva de temps (més de dues hores); intervencions que han sabut a poc; fragant desigualtat en la categoria artística i una gran sorpresa: la presència inesperada dalt l’escenari de la La Chana, la gran bailaora retirada dels escenaris, que s’ha volgut adherir a l’homenatge demostrant que, com bé diu el refrany, “quien tuvo, retuvo”. Fent el senyal de la creu abans d’asseure’s i acompanyada per tres palmaores, la gitana catalana va fer un recital de bon zapateado, amb temple i geni, que posà d’empeus a tot el públic.

Una altra sorpresa, però en aquest cas decebedora, va ser la part que inaugurà l’espectacle i que sota el títol d’Anar i tornar, fa una síntesi de la vida de l’Amaya amb un poti poti entre flamenc, dansa contemporània i musical.  Ramon Oller, com coreògraf no ha sabut posar la peça a l’alçada que es mereix aquesta producció, com tampoc hi està la seva intervenció com ballarí, ni la de Maricarmen García, doncs ambdós es veuen incapaços de salvar unes escenes que en moments ratllen l’amateurisme, nivell que encara es fa més escandalós en la intervenció dels sis ballarins que els acompanyen.

A partir d’aquí l’espectacle fa un “subidón”  fins la part final que decau una mica doncs al ball de Jesus Carmona, de sobrats dots artístics i d’una inquietud coreogràfica que el temps segurament solidificarà, encara li manca sobrietat i rigor, i li sobra una espurna d’exhibicionisme.

Com coreògrafa i bailaora, Rocio Molina és espectacular. Sense allunyar-se de l’essència del flamenc, l’artista malaguenya innova i executa un llenguatge a base d’uns moviments i frases coreogràfiques que, en determinants moments, va deixar al públic sense alè. Molina dibuixa a l’aire uns successió de gestos, alguns assossegats i d’altres plens de brio. Excel.lent també la intervenció dels quatre homes que l’acompanyen a la guitarra, palmes i trombons.

Una classe magistral va ser la intervenció del Grup Instrumental BCN 216 en la interpretació  de l’obra que Joan Guinjoan va compondre, l’any 1986, en homenatge a Carmen Amaya. Sis musics del grup, sota una il.luminació suggerent, van extraure dels instruments de percussió una sonoritat brillant i colpidora.

Un punt i a part es mereix Mayte Martín, per la seva potent i nítida veu i per una senzillesa que omple l’escenari. Acompanyada pel guitarrista Juan Ramón Caro, la cantant va recollir una de les grans ovacions de la nit, després d’interpretar, entre d’altres, pals del flamenc o Aquella Carmen, cançó dedicada a La Capitana.