La familia Addams

Teatre | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Lydia Fairén, Xavi Mira, Frank Capdet, Alejandro Mesa, Meritxell Duró, Javier Canales, Malia Conde, Silvia Parejo, Ariadna Comas, Carlos Renedo, Ernest Fuster, Pep Antón Muñoz
Composició musical:
Andrew Lippa
Dramatúrgia:
Marshall Brickman, Rick Elice
Producció:
Lestgo
Autoria:
Roc Esquius
Sinopsi:

La Familia Addams trasllada la seva tètrica residència en el Teatre Coliseum, per aquesta família estar trista és ser feliç, l'insensat és l'assenyat, sentir dolor és sentir alegria  i la mort i el sofriment són la matèria de la qual estan fets els seus somnis. No obstant, aquesta peculiar família és a punt d'enfrontar-se a un dels malsons més esborronadors de tot progenitor; els seus nens es fan grans.

Durant centenars d'anys, Gómez i Morticia, han tractat de preservar els autèntics valors Addams, tan especials com a únics, però per molt que desitgin seguir vivint en aquesta harmonia, alguna cosa inesperada pasa: la seva macabra i benvolguda filla Miércoles s'ha enamorat de Lucas Beineke, un noi dolç, afectuós i intel·ligent d'una família “normal” i respectable d'Ohio.

Benvinguts a una nefasta, fatídica nit, a casa dels Addams, els més ocults secrets es revelaran, les relacions, enamoraments i amistats seran examinades, i la Família Addams al complet, ancestres inclosos, haurà de fer front a l'única i terrible cosa que ha aconseguit evitar durant generacions: el canvi.

Crítica: La familia Addams

11/11/2018

Humor blanc en comèdia negra

per Jordi Bordes

Els monstres també s'enamoren. Però, si el més habitual és pensar que aquesta bon sentiment serà la causa de moltes maldats (des de King Kong a Frankenstein), aquests personatges demostren que hi pot haver molt humor blanc amagat dins dels taüts i custodiat per taràntules i tempestes inoportunes. Divertit surrealisme que trenca amb les pors més irracionals dels humans. I que diverteix a la platea que aplaudeix, a cor, cada cop que els hi insinuen: Comunió directa per la vena.

Perquè una comèdia tingui tensió, cal que es produeixin les situacions més paradoxals. Com ara que Miércoles, interpretada per Lidia Fairén (inexpressiva,  amant de fer patir els altres) perdi el cap per a un jove mortal. Que per ser impulsiu, s'ho ha de repensar una mica. Així, es com una família típicament americana, tant conservadora com hipòcrita que el que més arriscat ha estat anar a veure junts El rey León entren en un castell encantat on una mà camina sola o un majordom (Javier Canales, amb una veu d'ultratomba) pot tenir un creuament de cables. Tots es personatges donen brou a aquest sopar de trobada, aparentment informal però que revelarà un cataclisme momentani en la relació entre els patriarques Addams. 

Xavi Mira signa un excel·lent paper d'amfitrió i que procura guardar els secrets i no caure en els remordiments de consciència. Carme Conesa és una dona fatal, egoista i desconfiada però amb un cor ben pur. Frank Capdet és un germà enamoradís, sensible, tot i la seva aparença d'assassí en sèrie pels carrers foscos de Central Park. També dóna molt de joc Alejandro Mesa fent de germà passiu que, quan no és el blanc de la crueltat lúdica de Miércoles, prova de superar la seva germana amb malifetes per sorpresa. Els convidats no s'espanten, més aviat s'enutgen de tanta poques formes i un decorat tant auster i tètric. (Andrés Navarro, Eva Maria Cortés i Fabio Arrante tenen els seus moments de glòria), en part victimes de la maldat ingènua dels Addams.

La posada en escena d'Esteve Ferrer (Toc Toc) sorprèn gratament, aquesta vegada. Perquè no en té prou en què els espectadors reconeguin els arquetips de la sèrie (i la pel·lícula), si no que dóna elements espectaculars. Com ara, una escenografia que es va reconstruint, a mesura que avança l'escena, de manera molt vistosa. També el joc de cortines és suggerent, dinàmic i impactant. I l'aparició dels ancestros (un cor de ball que també canta i que és còmicament terrorífic) amortitza fins a l'esgotament les capacitats del Coliseum. Garanteix passar una bona estona d'humor blanc a partir dels personatges i les situacions més gore (sense sang, ni fàstics, només amb una ballesta que ha d'encertar la poma.