¿Musical? ¿Òpera? ¿Espectacle familiar? No és fàcil posar una etiqueta a les originals propostes de la companyia Dei Furbi ,
sempre disposats a manllevar tota mena de clàssics i donar-los el seu
segell personal, ple de frescor, diversió i molt de respecte, i servit
per un grup d'actors i actrius que ballen, canten i ens fan riure: amb el
cant a "capella", un armari-quatre draps Dei Furbi et transporten en un tres i no res a un món de somni.
La flauta màgica, que torna a fer temporada a La Seca-Espai Brossa cinc anys després de la seva estrena i un munt de premis i èxit de públic,
és una versió
molt lliure de l'òpera de Mozart. Explicada en poc més d'una hora, des
del primer moment està clar que no s'ha perdut l'essència, i que per
explicar aquesta llarga història en gairebé una hora i mitja es va al
gra i sense contemplacions. Això sí, conservant i amplificant una mica
bàsic en aquesta peça: la màgia.
La peça comença com un somni, amb sis personatges vinguts del futur amb vestits asèptics i màscara antigàs. Després del seu coreogràfic pròleg, comencen les oníriques aventures de la dolça Pamina, el seu enamorat Tamino i l'inseparable Papageno,
a més d'altres personatges. Des del primer moment, i durant tota la
funció (sense un descans ni una baixada ni en el ritme ni en la
diversió) La flauta màgica atrapa l'espectador, li roba el somriure i ja
no el deixa fins al final. Cada moment és una sorpresa, un nou
divertiment que es viu amb absoluta felicitat des de la platea. Pocs
espectacles són capaços de desarmar l'espectador de qualsevol prejudici o
etiqueta prèvia i connectar amb aquest món màgic i oníric que està a
l'interior de tots nosaltres.
En una escenografia molt simple que
juga literalment amb un armari i unes teles, i amb sis magnífics i
polivalents intèrprets, la directora Gemma Beltran demostra un gran
domini de la Commedia dell Arte, i en acabar l'espectacle et deixa amb ganes de més, que t'expliqui una altra faula, la que sigui, per així no despertar i continuar gaudint.
La reestrena de La flauta màgica és una nova i magnífica oportunitat de recuperar aquesta petita meravella escènica que no deixa de sorprendre, i és capaç de ben segur de crear nous seguidors de la companyia Dei Furbi ,
sensibles creadors de caramels com aquest, que ens
transporta al teatre més ancestral, delicat i proper. Benvinguts a la
màgia!
