La flauta màgica, Variacions Dei Furbi

Teatre | Musical

informació obra



Autor:
Mozart
Companyia:
Dei Furbi
Direcció:
Gemma Beltran
Text:
Gemma Beltran (dramatúrgia)
Intèrprets:
Toni Vinyals, Joana Estebanell, Marc Pujol, Robert González, Anna Herebia, Marc Vilavella
Escenografia:
Ramon Ivars, Oscar Merino, Gemma Beltran
Composició musical:
Paco Viciana (arranjaments)
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Ramon Ivars, Gemma Beltran
Producció:
Baubo SCCL. Amb la col·laboració de:, Atrium Viladecans-Vol-RAS-ICEC
Adaptació:
Gemma Beltran
Ajudant de direcció:
Boris Daussà
Direcció Musical:
David Costa
Assesor de moviment:
Boris Daussà
Sinopsi:

La flauta màgica és una gran ficció simbòlica que culmina en un himne de fraternitat universal.

Mozart expressa de forma neta i precisa que és gràcies al poder de la música (de l’art) que els personatges podran travessar alegres la fosca nit de la por. Amb aquesta idea, amb la que la Companyia Dei Furbi sintetitza l'obra Mozart i que escull com a fil conductor, fa que l’especulació absolutista entre el Bé i el Mal no es pugui observar-la més que des del seu pla simbòlic i com a teló de fons, per entendre el comportament dels nostres autèntics protagonistes. Uns éssers que darrere de la recerca de llum esdevenen contemporanis i nostres. Tanmateix, Dei Furbi ha salpebrat el conjunt amb una gran dosi d'humor que fa que aquest muntatge de qualitat sigui altament recomanable per als grans amants de la broma i la diversió...

Crítica: La flauta màgica, Variacions Dei Furbi

04/03/2018

Màgia escènica, talent infinit i somriures

per Pep Barbany

¿Musical? ¿Òpera? ¿Espectacle familiar? No és fàcil posar una etiqueta a les originals propostes de la companyia Dei Furbi , sempre disposats a manllevar tota mena de clàssics i donar-los el seu segell personal, ple de frescor, diversió i molt de respecte, i servit per un grup d'actors i actrius que ballen, canten i ens fan riure: amb el cant a "capella", un armari-quatre draps Dei Furbi et transporten en un tres i no res a un món de somni.

La flauta màgica, que torna a fer temporada a La Seca-Espai Brossa cinc anys després de la seva estrena i un munt de premis i èxit de públic, és una versió molt lliure de l'òpera de Mozart. Explicada en poc més d'una hora, des del primer moment està clar que no s'ha perdut l'essència, i que per explicar aquesta llarga història en gairebé una hora i mitja es va al gra i sense contemplacions. Això sí, conservant i amplificant una mica bàsic en aquesta peça: la màgia.

La peça comença com un somni, amb sis personatges vinguts del futur amb vestits asèptics i màscara antigàs. Després del seu coreogràfic pròleg, comencen les oníriques aventures de la dolça Pamina, el seu enamorat Tamino i l'inseparable Papageno, a més d'altres personatges. Des del primer moment, i durant tota la funció (sense un descans ni una baixada ni en el ritme ni en la diversió) La flauta màgica atrapa l'espectador, li roba el somriure i ja no el deixa fins al final. Cada moment és una sorpresa, un nou divertiment que es viu amb absoluta felicitat des de la platea. Pocs espectacles són capaços de desarmar l'espectador de qualsevol prejudici o etiqueta prèvia i connectar amb aquest món màgic i oníric que està a l'interior de tots nosaltres.

En una escenografia molt simple que juga literalment amb un armari i unes teles, i amb sis magnífics i polivalents intèrprets, la directora Gemma Beltran demostra un gran domini de la Commedia dell Arte, i en acabar l'espectacle et deixa amb ganes de més, que t'expliqui una altra faula, la que sigui, per així no despertar i continuar gaudint.

La reestrena de La flauta màgica és una nova  i magnífica oportunitat de recuperar aquesta petita meravella escènica que no deixa de sorprendre, i és capaç de ben segur de crear nous seguidors de la companyia Dei Furbi , sensibles creadors de caramels com aquest, que ens transporta al teatre més ancestral, delicat i proper. Benvinguts a la màgia!