La Gran Duquessa de Gerolstein

Musical

informació obra


Companyia:
Bratislava
Traducció:
Cia Bratislava
Adaptació:
Cia Bratislava
Autoria:
Jacques Offenbach, Llibret d’ Henri Meilhac i Ludovic Halévy
Direcció:
Víctor Álvaro
Direcció Musical:
Ferran Martínez Palou
Coreografia:
Jordi Ribot Thunnissen
Intèrprets:
Anna Arena, Laura Pau, Mónica Portillo, Albert Ruiz
Escenografia:
Cia Bratislava
Vestuari:
Cia Bratislava
Il·luminació:
Sergi Coch
So:
Sergi Coch
Producció:
Associació artdevellut
Sinopsi:

La companyia Bratislava presenta la seva primera obra: La Gran Duquessa de Gerolstein. Una opéra bouffe en tres actes. Una opereta d’ Offenbach inèdita en català, traduïda i adaptada tant en dramatúrgia com en cançons per la mateixa companyia. Amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès d’ Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

La història és una crítica satírica al militarisme irreflexiu i a la parafernàlia militar. La seva protagonista és una jove i dèspota Duquessa, la qual fa la guerra pel simple fet de distreure’s i que fa anar de corcoll a tothom sota les seves voluntats.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical.

Crítica: La Gran Duquessa de Gerolstein

31/01/2014

Imaginativa bufonada

per Víctor Giralt

Petita joguina escènica de la jova companyia Bratislava, integrada per tres actrius i un actor que acaben de titular-se a l’ Institut del Teatre. ‘La gran duquessa de Gerolstein’ és també la punta de llança d’una nova línia de treball del Gaudí, consistent a programar en horari de tarda,  amb voluntat d’atraure un públic familiar de proximitat (‘que vinguin els avis del barri amb els néts’, amb paraules del director de la sala, Ever Blanchet).

Tot i que és el primer cop que s’adapta l’òpera d’Offenbach al català, l’espectacle que dirigeix Víctor Álvaro (professor d’algun dels intèrprets) no va adreçat a gourmets de la lírica (el fiato de les veus és desigual). El llibret ha estat convenientment escurçat per convertir tot plegat en un divertiment musical de petit format, més que en una òpera en el sentit estricte de la paraula. Ferran Martínez Palou, director musical, serveix sol la partitura des del piano.

El muntatge accentua la mofa del militarisme de l’original per mitjà d’unes interpretacions clownesques i un vestuari estrafolari. Tot això amplificat per la inversió del gènere en el repartiment dels rols, de tal manera que Albert Ruiz encarna la duquessa i les tres actrius els papers més marcials.

Imaginativa bufonada ordida amb pocs recursos, però amb ofici. El Teatre Gaudí ja és ben conegut entre els veïns... si no sou de la Sagrada Família, ara teniu una excusa per apropar-vos-hi.