La gran tempesta

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Compañía de Danza Aérea Brenda Angiel
Sinopsi:

Heu vist mai aquelles boles plenes de líquid dins les quals hi ha reproduït un paisatge en miniatura que s´omple de neu en agitar-les? Doncs us sentireu com si fóssiu dins d´un d´aquests artefactes quan entreu a la bola gegant dels Efímer. És una gran cúpula de vuit metres de diàmetre i cinc metres d´alçada dins la qual està a punt de desfermar-se una tempesta de gran intensitat. Però no és una tempesta normal i corrent, no, perquè en lloc d´aigua i pedra, de llamps i trons, a dins us enfrontareu a una pluja descontrolada de... confeti de colors.

Crítica: La gran tempesta

02/10/2017

Una oportunitat d'entrar a la ciutat nevada

per Jordi Bordes

La gran tempesta és una acció ben lúdica. Dins d'una bombolla hi ha l'oportunitat de tirar confeti que rebota la llum com una bola de discoteca. És com si es donés opció a entrar a la bola de la ciutat que neva, quan se sacseja (però en un to puramtent lúdic (allunyant-se molt d'aquell Ârtica de Ponten Pie, per exemple). L'acció permet mmúltiples varietats: des de la més habitual dels pares amb els fills a les més valentes (en què són els joves que entren i juguen). El resultat, des de fora no és vivencial però sí bonic de veure. sobretot si el muntatge es trasllada a un espai tancat com un teatre en què la llum natural no dilueix la potència dels focus que l'il·luminen.

Els autors d'aquesta instal·lació són els Efímers, de Tàrrega, un grup que es va caracteritzar, inicalment per uns treballs molt més dramatúrgics, intrigants. Com l'exemple de Lo monstre (un preciós artilugi però que no va trobar manera de subsistir en la precària cartellera municipal). Més tard, van crear un nou  fil, Traps i encara més tard Lo carrofil. La companyia ha anat distanciant-se cada cop més de les dramatúrgies per traslladar la seva imaginacio (i sensibilitat estètica) a les instal·lacions més lúdiques i interactives. en aquest sentit, Terra de gegants és un cas similar. i això que, al 2008 es van atrevir a obrir FiraTàrrega amb Pop3, una obra de posada en escena espectacular Tres pantalles de gran format es movien i es responien, però amb un discurs massa tendre.