La grande phrase

informació obra



Intèrprets:
Roméo Bron-Bi, Filipa Correia-Lescuyer, Joan Vercoutere
Vestuari:
Donald Becker, Laurence Alquier
Direcció:
Daniel Rosado Ávila
Coreografia:
Daniel Rosado Ávila
Sinopsi:

La deformació és una invenció, un desplaçament de la natura, un joc amb els hàbits de la mirada. Els cossos atlètics dels ballarins estan feliçment destruïts i deformats per tal de provocar l’estranyesa. Són enormes, desmesurats, grotescos. Els ballarins inflables de la Compagnie Didier Théron sortiran al carrer durant el Sismògraf 2018. La Grande Phrase és un espectacle de dansa itinerant protagonitzat per uns éssers humans de proporcions gegantines que vaguen per l’espai públic. Que se n’apropien, que exploren l’arquitectura, el mobiliari, els obstacles, els buits. Que s’aprofiten del món, al cap i a la fi. S’aturen, circulen, xoquen, ballen. Les coreografies es componen in-situ, no hi ha gaire res previst. No es juga a res. No hi ha rols predefinits. Tan sols un ambient lúdic i espontani. La improvisació forma part del joc. A vegades el públic hi entra sense gairebé ni adonar-se’n.

Crítica: La grande phrase

21/04/2018

El volum dels cossos interactua amb l'estretor dels carrers peatonals

per Jordi Bordes

La Compagnie Didier Théron troben el sentit dels seus cossos inflats en els carrers estrets. Perquè es fa provocadora la seva presència que topa amb els espectadors i vianants ocasionals. El mateix ball d'Air es realitza, ara, entre arbres, dalt de pilones, en l'aparador d'una botiga... O sobre de les parets (si els altres quatre components poden aguantar-lo, des de sota, en horitzontal). Tot i això, és magnètica la seva actitud inexpressiva. Hi ha joc però ells, aparentment, no expressen la diversió, la satisfacció. Només hi a un gest de volar en el salt dins d'aquesta mena de globus que els fa suar pels descosits. La cercavila té molta més trempera que la conceptualització de la peça en un escenari.