Les obres anteriors al 1895 havien empès a Oscar Wilde al cim del reconeixement, per la qual cosa no s'esperava un nou èxit del dramaturg. En aquell temps, la premsa era feroç en la recerca de nous personatges i arguments, i prestava gran atenció als detalls. Però l´autor, va sorprendre una vegada més amb "La importància de ser Frank", una comèdia ubicada a l’Anglaterra de l'època victoriana.
La trama es desenvolupa al voltant del personatge protagonista Jack, que inventa un germà fictici “Frank” per poder anar a divertir-se a la ciutat quan vol fugir del la seva vida tranquil·la i respectable al camp, on exerceix com a tutor de la seva bella cosina Cecily. “Frank”, esdevé a la metròpoli, un jove dissolut i extravagant.
No obstant això, l'objectiu del seu actual viatge a Londres és proposar matrimoni a la cosina del seu gran amic Algernon. La noia es llença entusiasmada a la proposta, però la mare, la temible Lady Bracknell, té altres plans per a la seva filla Gwendolen. Aquí comença un intrigant i vital viatge de persecucions rere la confusa situació que ha creat la doble personalitat inventada per Jack.
De vegades anem a veure grans espectacles inspirats en els clàssics, en grans escenaris. I, no saps ben bé per què, en surts decebut. I de vegades succeeix a l'inrevès: escenaris petits, teatres modestos (Akadèmia) i un repartiment de bons professionals, però sense ser primeres espases. El resultat aquí, és esplèndidament positiu: "La importància de ser Frank", inspirada en el clàssic de Wilde, és tot un encert. Començant per la direcció, on Emilià Carilla li dona el seu toc encara una miiica més agosarat, passat per esplèndides interpretacions (Enka Alonso, Toni Mas....tots!) però sobretot un text esplèndid, una comèdia d'enrenous irònica, divertida i amb mala baba que li haguès encantant al mateix Wilde.