La Julieta

Teatre | Familiar

informació obra


Adaptació especial per al festival del muntatge "Tot assajant Cyrano, o el dia que l'actriu va arribar massa aviat", un treball en el que una actriu topa amb un tècnic de teatre municipal desvagat. En la peça intervé el mateix Broggi com a antagonista d'un personatge actiu, com és el de l'actriu desesperada per l'incompliment de la resta de la companyia. La situació permet recrear escenes clàssiques amb bona dosi d'humor, i tot construït amb els parracs que van trobant pel teatre mig desballestat.

Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Rosa Gàmiz, Oriol Broggi
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Vestuari:
La Perla 29
Producció:
La Perla 29
Ajudant de direcció:
Marc Serra (regidor)
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Oriol Broggi dirigeix de nou a Rosa Gámiz en un espectacle de públic familiar a partir de la història de Romeo i Julieta. Altra vegada una proposta que acosta els textos clàssics als més petits de manera directe i sense filtrar. Això sí, sempre vigilant que l’atenció de les criatures no es perdi ni un moment amb una proposta que atrau i sedueix des del primer moment.

* Amb l’entrada de l’espectacle s'oferirà una xocolata amb melindros.


Crítica: La Julieta

19/04/2015

Tendre versió del clàssic de Shakespeare amb la frescor habitual de la Perla29

per Jordi Bordes

Finalment, Rosa Gàmiz torna a les golfes del teatre i es limita a explicar, recitar i viure la Julieta de Shakespeare. Abans, fa una explicació sobre els elements que configuren l'escena, més enllà del text i dels actors. Des del vestuari, a l'escenografiaa la caracterització, la il·luminació (i també el públic) tenen el seu just moment de glòria. Certament, no avança la trama mentre explica la importància de cada detall perquè l'actor entri al personatge però és un bonic passatge introductori. Pel que fa a la Julieta, en fa una evolució coherent, de l'enamorament més ingenu al dolor més profund per la mort injusta del seu Romeu (treu ferro dient que Shakespeare deuria tenir un mal dia, quan va escriure aquell passatge tant tràgic i poc compassiu). És bonic veure com s'explica i com fa parlar els penjadors. S'entra a un codi molt naturalista de connexió directa amb l'espectador. Abans del que sembla la versió definitiva, Broggi i Gámiz van fer alguns muntatges anteriors (com el “Tot assajant Cyrano o el dia que l'actriu va arribar massa aviat, Becket 2012) en què ell mateix director sortia com a cap de sala d'un teatre municipal destartalat. Es nota l'olor d'artesania de La Perla29. Petit com un teatrí, suggerent com  el maquillatge, imprescindible com les sabates per calçar coherentment el personatge.


Trivial