El Xavier, Jordi i Cristina són companys de pis i socis en una companyia de teatre independent. Ja fa sis anys que estrenen espectacles però no han aconseguit sortir de la precarietat a la que viu el 90% de companyies del país. Ara, però, tot pot canviar. La Irene acaba de guanyar el Premi Born de Teatre amb la seva nova obra.
Coneixerem els intents infructuosos d’aquests tres (no tan) joves per aconseguir aixecar una producció que, a priori, sembla tenir-ho tot de cara. Tanmateix, la situació econòmica, política i social del país no els ho posa fàcil.
Una autèntica tragèdia que, com no pot ser d’una altra manera, es tractarà amb grans dosis de comèdia, enginy, crítica… i il·lusió. Sempre, il·lusió!
La millor obra que mai no veureu als escenaris catalans, porta a l´escenari la situació dramàtica i enquistada que viu aquest sector de la població d´actors-actrius-dramaturgs-directors-productors que voldrien fer del Teatre la seva forma de vida. Un sector necessari, imprescindible, important dins de la estructura cultural d´un país.
El Teatre ajuda a créixer com a persona.
El Teatre compte en ell mateix un ampli ventall formatiu. Hauria de ser assignatura obligatòria al món de l´ensenyament. El teatre amb el seu ampli ventall es una multi-eina de formació de la personalitat del nen-a i del jove.
Dins del concepte Teatre hi ha el de saber expressar-se, parlar en públic i escriure. Hi es l´escenografia corpòria i virtual-visual. Està la dansa, la cançó i la música per l´escena. El Teatre es sempre un treball d´equip.
Cultura i dins la cultura, el Teatre a casa nostra
Malauradament al nostre país (a Espanya i a Catalunya), la Cultura està infravalorada. En xifres aproximades als països escandinaus es destina 1.200 euros a la Cultura per cada ciutadà; a França, on hi ha una notable xarxa cultural, es destinen 700 euros per ciutadà i a Alemanya, 400. A Catalunya, en prou feina s´arriba als 70 euros.
Si tenim en compte que dins del concepte Cultura hi son les festes tradicionals, el cinema, la música, l´òpera…ben poc li queda al món teatral i a las dansa.
Muntar una companyia, representar una obra, es un fet heroic i quasi inevitablement deficitari. La contractació dels actors-actrius i tècnics ha d´estar transparentment legal, per poder accedir a qualsevol sala. A excepció dels teatres oficials (estatals o municipals), que son els únics que paguen un caixet (quantitat estipulada), tota la resta de teatres i sales es treballa a percentatge de taquilla (amb sort el 50%). Es fàcil quan vas al teatre, calcular el nombre d´espectadors, el preu de les entrades i comptant amb els percentatges deduir el que li queda a la companyia. Afegim que li cal pagar autors i a hisenda com si fos una empresa lucrativa (recordem l´asfixiant 21%, que va acabar amb moltes sales i companyies).
L´argument i la posta en escena
De tot això informa documentadament aquesta obra. Escrita, en clau de comèdia tragi-còmica, i dirigida per Ivan Andrade i interpretada per Cristina Terzi, Xavier Alomà i Jordi Ciurana amb la col·laboració especial d´Andy Fukutome i Rina Ota. Es tracte d´ un nou treball de la companyia The Amateurs Company.
La Cristina (dramaturga), en Xavier (director) i en Jordi (productor), son companys de pis (un pis ajustadet 70 metres quadrats poc més) i companys d’il·lusions. Volen muntar una companyia de teatre per estrenar l´obra de la Cristina que ha guanyat el prestigiós premi Born. Ella es reflexiva i realista, els altres dos hiperactius i propensos a l´exageració i a fer volar coloms i una vegada topats amb la realitat, a l´exaltada crítica a tort i a dret i al pessimisme.
La posta en escena permet als actors dirigir-se al públic i explicar en primera persona i en tres monòlegs dins de la trama, la situació personal i les aspiracions de cada un dels personatges. De fet en tot moment es salta la quarta paret. Inclús amb l´afegit còmic d´una narrador-a japonès que intenta llegir un llarg text impossible per a ella en complicat català (¿parodia de distanciació brechtiana?). El text surt projectat en un apartat del còmic-paret del fons de l´apartament per a comprensió de l´espectador.
Afinant aspectes que es poden millorar, crec que de matisar la sobreactuació dels dos intèrprets masculins, inclús el to, massa alt per a una sala de proximitat, es guanyaria en intensitat i comprensió del text, massa corregut per moments.
Una obra amb diversos nivells de lectura que pot agradar especialment als coneixedors del món del teatre català i que pot interessar als qui desconeguin en quines circumstàncies es mou aquest món.
L´autor i director
Ivan Andrade, es director de escena i entrenador somàtic. Llicenciat en enginyeria microelectrònica (UAB-2000), Art Dramàtic (Esad-Eòlia-2004), Entrenador Somàtic (Escola Internacional del Metode Grinberg-2010) i Màster en Dramatúrgia i Direcció (Royal Holloway University of London-2015). Ha treballat com actor més de dotze anys en teatre, televisió i cinema. El 2015, funda el grup de teatre The Amateurs Company amb l´objectiu de crear espectacles multidisciplinaris que abordin temes i problemes contemporanis. Les seves produccions s´han pogut veure a Catalunya, França, Regne Unit i Taiwan. Ha estat dramaturg resident a Konvent Zero (Berga-2021), Helen Mitchell Foundation (Irlanda-20219), Tsung-Yeh Arts Cultur Center de Taiwan (2018) i a Can Serrat Artist Residency (Barcelona, 2017). Amb Bing Bang!, va aconseguir el Premi Entreactum, el 2014) i el Premi Arsènic-Roca Umbert-1015, sent seleccionada per participar al Festival Unsceen i al Late Bloom Festival London. Amb la seva obra Elysium, va quedar finalista del Brtuntwood Award of Playwriting i l´Emerge Award (2017) i amb Partícules paral.leles, va obtenir el premi al millor espectacle a la 25ª Mostra de Teatre de Barcelona. Amb Clara Bes (imatge i producció executiva), segueix tirant endavant la companyia, https://es.theamateurscompany.com
Els intèrprets
Cristina Terzi (Cristina Fuentes Avila), es nascuda a Ulldecona, on va fer les seves primeres fases teatrals a l´activa companyia de teatre de l´Orfeó Montsià. Es graduada a l´Institut del Teatre de Barcelona i el 2019, va ser becada per l´European School for The Art of the Actor, a Italia. Complementa els seus estudis amb dansa i claqué i cinema. L´hem pogut veure al teatre amb La Mala Companyia a les obres L´últim dia de l´home gos (Teatre La Gleva, 2023) i Es pronuncia Camí (Sala Beckett, 2021) i sota la direcció de Silvia Ferrando, Hernan Cortés se escribe con ñ (Sala Hiroshima 2021) . Amb Teatre Kadish, ha treballat a l´obra Private (Teatre Gaudí, 2023). Va aconseguir el premi a la millor actriu a l´espectacle Nuestra Señora de París, de Victoria Crespo (Festival TEA-Toledo Escena Abierta i gira nacional). Ha protagonitzat el curtmetratge Atzucac, aconseguint el premi a la millor interpretació femenina al Festival Metrópolis Glossal, també a protagonitzat el curt Dolors, que es va poder veure al cinema Girona de Barcelona. Combina el seu treball com actriu amb el d´entrenadora personal i nutrició (Unir).
Xavier Alomà (Mataró, 1986) es graduat a l´Institut del Teatre i llicenciat en Periodisme (UAB). Treballa com a actor, productor i pedagog. Va funda la Companyia Els McGregor Teatreamb la que va representar Up all night (Atic 22-Tantarantana, 2014), Les Cigonyes venen de Thailandia (El Maldà-2018) i On es ara el poder (Sala Beckett-2016). Com a actor també ha treballat al TNC i en diverses obres de teatre, series televisives i curtmetratges i ha estat figurant al Liceu. Coma autor ha escrit i estrenat Frida (obra guanyadora del premi Roca Umbert-Fàbrica de les Arts a Granollers-VIII Concurs Dramàtic Arsènic de Microteatre) i Desperta´m abans d´anar-te.
Jordi Ciurana Manresa (Tordera, 1989), es actor-creador i llicenciat en Periodisme (UAB). Va iniciar-se en els estudis teatrals a El Timbal Centre de Formació i Creació Escènica. L´hem pogut veure a Hamlet, de la Companyia Projecte Ingenu, dirigit per Marc Chornet i Raimon Molins, interpretant a Horacio i a Laertes (Teatre Akadèmia-2019). Aquest any 2023, va participar a El jardí de la Companyia La Taimada, al Mercat de les Flors. Ha treballat a diverses sèries televisives.
Demaneu el programa de ma
Un programa de mà, imprescindible per a qualsevol amant, apassionat o seguidor del teatre a Catalunya, amb un detallat qui es qui de tots els nombrosos noms de persones i llocs als que es fa referencia a l´espectacle. Es consulta de capçalera.
Text : ferranbaile@gmail.com