Daniel Suárez 'Sena' (Percussió), Javier Alejano (Corda), Mauricio Loseto (Percussió)
Direcció Musical:
Javier Alejano
Composició musical:
Javier Alejano
Escenografia:
Equipo Escenográfico PEB
Il·luminació:
Miguel Ángel Camacho
Vestuari:
Gergonia E. Moustellier
Sinopsi:
L’Odisea segueix l’impuls d’espectacles com El Lazarillo de Tormes, El Quijote o El evangelio de San Juan. Sobre la base d’un referent clàssic d’àmplia difusió cultural s’ofereix al públic una lectura renovada dels mateixos motius antics, tractant d’extreure els valors continguts en ells, en una època en què la informació, de vegades, menyscaba el sentit i l’orientació final del coneixement. Com sempre aquestes preocupacions bateguen sota d’un esquema senzill que fa de l’espectacle directe, viu, popular i en un constant ús de l’humor com a fil conductor del relat. L’Odisea incorpora la música en viu amb instruments tradicionals antics que remeten al context musical d’Orient, Turquia, Bizanci i la Índia.
Crítica: La Odisea. Rafael Álvarez 'El Brujo'
15/01/2014
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)
Que Rafael Álvarez, El Brujo, és un depurat monologuista està fora de tot dubte. Domina l’escenari amb autoritat i soltesa, i es posa el públic a la butxaca des del primer moment gràcies a l’empatia que sap crear en la sala i la gran capacitat de comunicar en tots els registres de l’ofici actoral. Ara bé, de l’Odissea homèrica només se’n troben algunes pinzellades i algun vers solt, cosa que desautoritza que es publiciti com “La Odissea de Homero”. El que fa El Brujo és pujar a la xirinxina d’Homer i des d’allà parlar de l’actualitat amb acudits més o menys enginyosos, que provoquen el cloqueig rialler del públic més conformista i el pesar figues del més exigent. És el peatge que paga el grandíssim actor per complaure l’audiència majoritària dels escenaris on sol actuar. S’embala en el tobogan de l’acudit, s’estavella còmodament en el matalàs d’aquest tipus d’espectador repanxolat que li riu totes les gràcies i s’oblida de l’Odissea amb massa facilitat... Això no obstant, l’odissea del Brujo és un espectacle molt divertit i astut, i una tralla implacable contra l’estultícia d’aquesta dreta espanyola cada cop més extrema, fanàtica i miop...
