La Reina del Arga

Teatre

informació obra


Companyia:
Estefanía de Paz Asín
Direcció:
Estefanía de Paz Asín
Intèrprets:
Estefanía de Paz Asín
Autoria:
Estefanía de Paz Asín
Sinopsi:

Homenatge a Remigia Echarren (Pamplona, 1853-1921), funambulista intrèpida, que, entre moltes altres proeses, va travessar el riu Arga diverses vegades sobre una corda suspesa a 10 m, una de les quals amb els ulls embenats. Espectacle multidisciplinari que combina la narració, la interpretació, el circ, el teatre d’objectes, l’il·lusionisme, les arts plàstiques, el circ de puces i el clown per reproduir l’imaginari d’aquesta artista excepcional.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La Reina del Arga

13/09/2022

Entranyable tribut a una funambulista del segle XIX

per Imma Fernández

Remigia Echarren, coneguda com la reina de l'Arga o Mademoiselle Agustini, va ser una funambulista nascuda a Pamplona el 1853 que va deixar els seus coetanis atònits amb les seves perilloses evolucions sobre una corda a 10 metres d'alçada. Expliquen les cròniques que va travessar diverses vegades el riu Arga –fins i tot amb els ulls embenats i amb cistells als peus- i places de pobles pujant sobre una maroma o sobre les teulades. Coincidint amb el centenari de la seva mort, la seva paisana Estefania de Paz Asín va decidir rendir-li tribut i recuperar la seva figura amb una exposició i un entranyable i divertit espectacle que, combinant diferents llenguatges artístics, ens apropen a la funambulista. 

Amb molta gràcia i talent, De Paz es fica el públic a la butxaca mentre reconstrueix la vida i les proeses de Remigia, que recrea disparant les rialles de la platea. L'artista i creadora desplega recursos senzills del circ de puces (retallables, fotomuntatges…), el clown, el teatre d'objectes, l'il·lusionisme… i suma també puntualment les seves dots com a cantant i ballarina. Un deliciós puzle destinat a tota la família que ens acosta a una pionera de les arts circenses en una època en què sota la carpa s'exhibien més els friquismes femenins –com les dones barbudes- que les seves destreses. 

Després d'investigar a fons en hemeroteques i arxius, la creadora exposa tota la documentació trobada –cartells anunciant la seva actuació, correspondència…– i omple amb imaginació els buits de la seva existència. Així, mancant fotos de Remigia, mostra el retrat d'una altra dona de l'època i inventa la seva infància, la seva família..., aportant dades històriques, com els múltiples oficis de les dones del segle XIX, gairebé tots desapareguts. De forma molt amena, De Paz rescata un tros de la història de la seva ciutat retornant a les altures una pionera excepcional que va acabar a la misèria.