Monòleg que manté una bibliotecària anònima amb algú que ha quedat tancat tota la nit dins de la sala de lectura de la petita ciutat francesa on treballa. Mentre ordena i prepara l'espai per a obrir-la al públic, li confessa sentiments, pensaments al voltant de la literatura, la biblioteca o la soledat.
Un punt de partida interessant. I valent quan es posa un actor que no diu res. Només escolta. La làstima és que el personatge principal se li dirigeixi poques vegades. El text mostra un complert món silenciat dels bibliotecaris, una professió abnegada i silenciosa però que té el mateix batec i imaginació que qualsevol altre. I un clatell, enmig del silenci de biblioteca, pot seruna imatge pertorbadora.