La Terreta. Tot un caos per estimar

informació obra



Direcció:
Genís Lama, Anna Cerveró
Autoria:
Anna Cerveró
Sinopsi:

Una peça d’autoficció influenciada pel teatre documental. Mitjançant les experiències de diferents generacions d’una família del Cabanyal i altres testimonis d’arreu del territori, mostra el (mal)tracte que ha rebut el patrimoni cultural valencià, material i immaterial, al llarg de les últimes dècades. Tot amb marcades notes d’humor.

Crítica: La Terreta. Tot un caos per estimar

22/10/2024

Tendra i insubornable

per Jordi Bordes

Fa unes setmanes que Anna Cerveró reclama l'atenció del Principat cap a València, un país germà que massa aviat queda arraconat, des de la Sala Fènix. La terra de Vicent Andrés Estellés, dels germans Sirera i Carles Albertola, de Jaume Fuster, d'Ovidi Montllor o de Carles Santos (entre tants d'altres) procura viure amb normalitat la cultura, tot i que massa sovint se senten fent activisme, enrocant-se en les decisions (sovint polítiques) d'un govern que malda per esllanguir la cultura pròpia. I, mentrestant, els falangistes campen, amenacen i poden acabar assassinant com al dissortat Guillem Agulló. La Justícia i la política enen les balances desequilibrades, des del principi.

L'actriu va desplegant records de la mare i el balneari que els permetia passar l'estiu en remull. I que ara és un accessible perquè s'ha convertit en un hotel de 5 estrelles. O lamenta com l'àvia ha venut al banc una petita i desmanegada finca d'El Cabanyal, que arrossegaven d'una antiga herència. El barri guanya en vistositat, però només a l'alçada d'un poder adquisitiu. Seure als bancs del carrer d'àmplies voreres no és fàcil perquè van buscats, ara si s'aconsegueix i es para l'orella fas un màster de listening.La ironia de La terreta troba moments perquè l'aparentment ciutadà valencià tolerant celebri poder anar en bici (a la muntanya) i els mèrits de l'horta. Però no aprova els carrils bici i veuria de bon ull una ampliació de carrils perquè l'accés a la ciutat sigui més fluid, encara que això reduís l'espai de camp. I, sobretot, no pot tolerar les tallades de carretera per mobilitzacions socials.

Cerveró té la necessitat de fer una mena de kahoot sobre la cultura valenciana, la que celebra els Aplecs i els arrossos els fan en olles de fang. La que ha de suportar que Alexa (a qui se li ha d'adreçar en castellà , sí o sí) li endossi cançons casposes d'entre un repertori catalanista i festiu. La que comprova que li posen una denúncia per dirigir-se en català a un agent per una raó arbitrària. La que escriu al full de reclamacions que el metge no diu que no l'entén en català i, en canvi, sí que comprèn la seva proposta de parlar-li en català i traduir-lo fi hi ha alguna paraula que no entén. Viure en valencià a València és molt cansat. Potser per això van amuntegant les restes del naufragi a un racó, com si fos l'ordre de l'habitació que els pares s'han negat a ordenar. L'actriu sap treballar la simpatia i confia que això generi un corrent d'empatia i reconeixement cap a casa seva. Celebra que la seva família no hagi desistit de transmetre-li amor per la terra i per la llengua. Però sap que, estant a casa, juguen en camp contrari. En canvi, els castellanoparlants apel·len a la llibertat lingüística per limitar una normalització lingüística mínima. El seu estimat caos es pot enfonsar en qualsevol moment.