La travessia

Teatre

informació obra


Vídeo:
Constelaciones - Non Ten Xeito
Autoria:
Agustí Humet
Direcció:
Agustí Humet
Sinopsi:

La travessia és una reflexió sobre els desplaçaments que duen a terme les persones, tant si són físics com emocionals, voluntaris o forçats. Una peça en la qual actors i actrius compartiran l’aventura del desplaçament amb el públic.

transFORMAS és una entitat de professionals dedicada a la producció i a la formació artística en arts escèniques i audiovisuals AMB persones i EN territoris “diferents” amb l’objectiu final d’avançar en el camp de la transformació social.

Crítica: La travessia

01/02/2016

Accions que no deixen indiferent i impliquen una reflexió positiva

per Jordi Bordes

Transformas és una entitat que s'ha guanyat un respecte pel seu treball social i cultural al centres penitenciaris. Si fa cinc anys, representaven Allò què dic, allò que faig a Quatre Camins, ara fa uns dies ha presentat el seu nou treball a partir d'usuaris d'entitats socials del barri de Sant Andreu de Barcelona. La mateixa autoestima i ganes de prosperar-se que impulsaven amb els interns del centre deLa Roca del Vallès, ara volen forjar-ho amb un grup molt més obert, d'edats, cultures i discapacitats vàries. El treball s'allarga durant mesos i les actuacions són un resultat de la recerca, compartida i reescrita entre tots. 

La travessia parla del viatge dels refugiats, sí, però també de per què la immigració  és un conflicte i de com s'aborda des d'una reacció que crida molt, però escolta poc. Sense massa narrativitat i construïda a partir d'unes coreografies que insinuen des del moviment (i amb el suport puntual àudiovisual i la música) l'espectador construeix el seu relat particular. Són obres per a remoure i també per a compartir. Perquè les diferències i coincidències en la interpretació obren el ventall d'interpretacions, molt més enllà d'un text que insisteix en "sentir-se dins o sentir-se fora", sense saber què és el que els aixopluga.

Una casa pot ser també un vaixell a la deriva. Una llar pot ser un espai d'exclussió egoista d'un desconegut. I pot ser el motiu per la dissolució de la cordialitat entre els veïns de la comunitat.  Qui s'ha sentit exclòs, si troba l'oportunitat, voldrà repetir la fórmula acollint capriciosament determinades persones per a la seva festa; i excloent-ne d'altres. Una escena que ressona prou el text amarg de Thomas Bernhard Una festa per a Boris, pensada de fet, per a actors discapacitats. Aquest Occident tant adult, en realitat, respon a uns mecanismes massa primaris. Els valors s'han atrofiat; l'obra incita a descobrir les persones per la seva humanitat més que pel seu aspecte o per la seva possible agressivitat. Escoltar-se, en realitat, és un plantejament més compromès i adult que multiplicar missatges i discursos  sense el compromís que el fixi.