La Via Làctia

Familiar

informació obra


Composició musical:
Dani M. Iglesias
Companyia:
El Cau de l'Unicorn
Direcció:
Roser Castellví , Dani M. Iglesias, Magüi Mira
Interpretació musical:
Mark Cowling, Xavi Muntaner, Francesc Villarrúbia
Autoria:
Ernest Thompson
Sinopsi:

Argos és un planeta ubicat al bell mig de la Via Làctia. Els seus habitants s’alimenten amb la llet que brolla de les seves fonts i d’una gran llac ( i els seus derivats : formatges, iogurts, mató, etc), i a més a més , tenen una característica molt curiosa : Quantes més coses aprenen , més els creix el cap…a tots ells menys a un: un nen que es diu Karim , el nostre protagonista.

La sequera continuada que pateixen ha provocat que les fonts deixessin de brollar i les reserves de llet se’ls estiguin exhaurint….Un missatger ho acaba de comunicar al Consell de savis que es reuneix a la cova dels ressons. S’'apropen dies de fam si no hi troben cap remei..

Coincidint amb un eclipsi de lluna i un curiós ritual iniciàtic, en Karim es convertirà en l'’explorador encarregat de cercar un animal amb banyes que dóna llet. Coneixerà diferents civilitzacions i formes de vida, durant el seu periple fins arribar a la terra.

Crítica: La Via Làctia

24/10/2014

El musical 'La via làctia' té tres grans eixos que reflecteixen un rigor formal fora de la mitjana habitual

per Andreu Sotorra

Un dels millors espectacles familiars vistos a Barcelona aquesta temporada és 'La via làctia'. Muntatge de titelles gegants amb llum negra —herència de la venerable escola de la Llanterna Màgica de Praga—, que la companyia El Cau de l'Unicorn ha passejat per la Seca i la Meca en els últims cinc anys sense que hagués tingut una temporada més o menys llarga en un espai escènic de Barcelona.

El Jove Teatre Regina l'ha acollit durant tres setmanes, només tres caps de setmana, i per la qualitat global de l'espectacle, seria recomanable que es replantegés una nova temporada més àmplia. Els seguidors del teatre familiar hi haurien d'anar i hi anirien a ulls clucs.

El musical 'La via làctia' té tres grans eixos que reflecteixen un rigor formal fora de la mitjana habitual: 1. una banda sonora extraordinària —enregistrada i editada també en un CD—, i amb veus de tanta garantia com la de l'actriu Muntsa Rius —actriu que va des de Dagoll Dagom fins a 'Mamma mia!'—; 2. un guió mil.limètric, rigorós, de llenguatge exquisit, que es converteix en un conte fantàstic que fa estar en silenci sepulcral els petits espectadors durant una hora; i 3: els efectes màgics de la tècnica dels titelles gegants amb luminotècnia fluorescent sobre fons negre, que captiven petits i grans.

Des del primer moment, la trama del conte no pot ser més actual: la sequera i la falta d'aliments, tot i que es parli de la sequera de la llet i els seus derivats i calgui buscar una animal amb banyes que posi remei al problema. La recerca es deixa en mans d'un personatge de ficció, el petit Karim, que en un món on els que més aprenen veuen com els creix el cap, ell es queda sempre amb el cap rodó com un terrestre qualsevol. La missió encomanada el porta a fer un viatge iniciàtic per l'univers.

A partir d'aquí, sempre amb la batuta musical de guia, el recorregut és un cau de sorpreses, una pluja de personatges, d'objectes, d'animals i de cossos celestes, entre titelles manipulats i alguns d'agegantats del tot interpretats en carn i os i amb màscara per un dels titellaires.

Un regal per a la vista i l'oïda. Un regal per als sentits. Humor i reflexió a la vegada. Pluja de sentiments. Teclat de valors: immigració, amistat, esforç, generositat. ¿Som al teatre o som al cinema? Les línies es confonen, però els titelles gegants acolorits omplen un espai de foscor a l'escenari on tot és possible sense que els espectadors en descobreixen el secret. (...)