L'accident

Teatre

informació obra


L'equip Cané-Sardà ja han presentat altres peces que saben jugar entre la intel·ligència i els tocs còmics. Darrere la paradoxa hi ha, però, una reflexió sobre les creences i sobre el comportament humanístic irreprotxablement coherent.
Companyia:
La Companyia Ipsilamba
Autoria:
Carme Cané
Direcció:
Carme Cané, amb la col·laboració de Rosa M. Sardà
Adaptació:
Carme Cané
Composició musical:
CaboSanRoque
Traducció:
Carme Cané
Escenografia:
CaboSanRoque
Vestuari:
CaboSanRoque
Il·luminació:
STEM, SCCL
Vídeo:
Jordi Crusats
Ajudantia de direcció:
Ariadna Castedo
So:
CaboSanRoque (concepció sonora)
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, La Companyia Ipsilamba, Col·labora: Institut Francès de Bcn
Estrena:
Estrena
Intèrprets:
Tilda Espluga, Antònia (Nies) Jaume, Xavier Ripoll, Jacob Torres
Sinopsi:

Les normes són clares: un àngel de la guarda té prohibit posar-se sentimental amb el seu protegit. Però l’àngel de l’escriptor i pensador Albert Camus no s’acaba d’empassar que l’autor, que ha mort en un accident de cotxe amb el seu editor, Michel Gallimard, trobi tancades les portes del cel. D’aquí que intenti convèncer el seu col·lega, l’àngel de Gallimard, perquè representi Camus en lloc seu en el judici que ho haurà de decidir tot. I és que la manca de fe en Déu de Camus i les seves teories sobre l’absurditat de l’existència no ho posen gens fàcil, i caldrà recórrer a la seva obra i als personatges de la seva existència per defensar el seu ingrés al paradís. La vida, la mort i el pensament de Camus, del qual enguany se celebra el centenari, són els protagonistes d’una comèdia plena de diàlegs tan intel·ligents com divertits. La nova proposta d’un tàndem artístic amb quinze anys de vida format per l’autora, Carme Cané, i la codirectora del muntatge, Rosa Maria Sardà. 

Crítica: L'accident

09/07/2013

Camus, en l'intertext

per Jordi Bordes

L'intent de vestir una comèdia filosòfica és lloable. Sobretot, quan parteix de la tragèdia d'un accident mortal de cotxe. I més quan la peripècia succeix a un insobornable personatge com Camus. Els àngels de la guarda, més o menys de pega, son uns personatges perfectes per construir el joc còmic. Però la peça es torça quan s'adjunten fragments de l'obra de Camus. N'hi hauria prou en què els àngels visquin la seva paradoxa tot citant fragments de Camus. Llàstima, en tot cas l'obra és de fàcil refer, si es vol optar per aquest lúdica simplificació. Qui conegui Camus, el descobrirà en l'intertext. Qui no el conegui prou, quedarà meravellat pel seu compromís amb l'home.