Ladran, luego cabalgamos

Teatre

informació obra


Companyia:
ATiroHecho (País Valencià)
Direcció:
Carla Chillida
Autoria:
Atirohecho
Intèrprets:
Román Méndez, Margarida Mateos, Bruno Tamarit, Rafa Segura, Carla Chillida
Sinopsi:

Els gossos que borden als caminants que avancen decidits, tot ignorant els lladrucs, és una metàfora del progrés. Aquesta imatge serveix de paradigma de l'actual societat, impregnada de conspiracions, banalitats, consum... A partir d'aquesta idea, Atirohecho ha argumentat aquest espectacle, basat en el treball físic, unit a la paraula, a l'humor i a la memòria, per traçar un recorregut emocional per diversos llocs i situacions de la nostra història.

Ladran, luego cabalgamos marca un paral·lelisme entre la situació prèvia a la Guerra Civil i la dels nostres dies. Reviure els moments històrics, els poemes i cançons que romanen com a llegat dels nostres avantpassats, és el motor d'un grup de joves idealistes, utòpics, divertits, compromesos... Un grup que pren consciència del passat per construir un camí per al futur, travessant camins erms, en els quals el show business, la publicitat, la mediocritat... són més ben valorades que altres coses. Contra la crisi de valors dels nostres dies, aquests joves caminen damunt la base sòlida de la cultura, la cultura com a "arma carregada de futur". I aquí, el teatre i la cultura sorgeixen com un mitjà capaç de desvetllar anhels, inquietuds, reflexió, passions...

* Espectacle programat dins el marc del Circuito de la Red de Teatros Alternativos

Crítica: Ladran, luego cabalgamos

19/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Núria Cañamares

A Tiro Hecho desborda energia, entusiasme i compromís de treball en un espectacle de teatre físic molt exigent en què la compenetració és essencial. El cos i la veu són aquí, clarament, les principals eines dels actors, que repliquen complicades sèries de gestos, enllacen vibrants coreografies, criden, canten i reciten convençuts que la cultura els nodrirà per encapçalar la revolució.

Quina revolució? La que vol anihilar les injustícies, la crisi de valors, l’abús de poder, etc. Una a una, recorren diverses lluites socials (la dels antifranquistes, anarquistes, indignats...) amb un plantejament molt ben traçat que les aglutina totes i, alhora, les posa en entredit. Són utòpiques? Què es necessita per desencadenar-les? Es pot arribar a ser una massa, individualismes a banda?

L’espectacle és complet; té escenes impactants com les del grup Anonymus, surrealistes per la presència d’un militar xinès, boniques com la imatge d’avançar peus nus per un camí de llibres que es construeix amb l’esforç col·lectiu... Engloba text, moviment (amb tècnica), música, humor i múltiples situacions que el dinamitzen i contribueixen a desgranar de manera desenfadada l’argument. L’audiovisual també és clau, vestint i contextualitzant fets i personatges històrics i integrant-se puntualment i discreta en la funció. Tret de la pantalla i d’unes (potser prescindibles) tendes de campanya, els valencians A Tiro Hecho destinen tot l’escenari a l’agitació social i física, que els fa suar de valent. Diuen que així es posen “en relació amb el moviment obrer”, un gest que sens dubte humanitza encara més la proposta i li aporta veracitat.

‘Ladran, luego cabalgamos’ és el segon muntatge d’aquesta companyia que amb només dos anys de vida ja gira pel Circuito de la Red de Teatros Alternativos i sembla que tindrà molt camp per recórrer. De resistència i determinació segur que no els en falta. Recomanable!