Larsen C - Christos Papadopoulus

Dansa

informació obra


Coreografia:
Christos Papadopoulos
Sinopsi:

Què s’amaga a la nostra mirada i quins factors poden fer que la nostra percepció ens enganyi? Trobareu material per reflexionar-hi en un espectacle de dansa amb nom d’iceberg i un llenguatge propi construït a còpia de minimalisme i poesia.

L’any 1893, un capità noruec, Carl Anton Larsen, va navegar al voltant d’una gran barrera de gel que, des d’aleshores i en homenatge a la seva gesta, es va conèixer amb el nom Larsen. Amb el canvi climàtic, dues parts s’han acabat desfent (Larsen A i Larsen B) i una tercera, Larsen C, es va desprendre del conjunt l’any 2017, formant un iceberg gegantí que pesava en aquell moment prop d’un bilió de tones. Aquest iceberg dona nom a l’espectacle del creador grec Christos Papadopoulos, que concep el cos de ball que hi intervé com una metàfora d’aquesta gran massa de gel que es desfà i es descompon en elements més petits: els sis ballarins i ballarines que porten la coreografia a escena. Els veureu executar uns moviments que semblen repetitius en aparença, però que canvien constantment en cada escena, amb unes modificacions que tenen molt a veure amb la manera com percebem el que passa a l’escenari. I és que el muntatge implica un joc amb la percepció dels espectadors i espectadores en el qual les trajectòries rectes, els gestos bruscos o suaus i els moviments accelerats o alentits es produeixen d’una manera gairebé imperceptible, però creant canvis profunds que al·ludeixen tant als gestos quotidians com als fenòmens naturals que es tenen lloc en la massa de gel que dona títol a la peça. Papadopoulos confon la mirada del públic i, alhora, li parla sobre la capacitat d’adaptació al canvi d’un col·lectiu humà.

Christos Papadopoulos, estrella emergent de la dansa europea del nostre temps, és el director i fundador del col·lectiu de dansa Leon Kai Lykos (The Lion and the Wolf) i el creador d’unes coreografies de grup que juguen amb l’aparença i enganyen la percepció. Entre les obres que ha creat hi ha Elvedon (2015), que es basava en un text de Virginia Woolf; Opus (2016) una peça que es va veure a la desapareguda Sala Hiroshima i que aplicava a la coreografia els principis que regien la música de Bach, o bé Ion (2018), que feia evolucionar els ballarins i ballarines al ritme dels fenòmens de la natura. A més de les seves creacions pròpies, Papadopoulos ha signat coreografies per a directors teatrals i ha treballat com a ballarí amb artistes tan coneguts al Grec Festival de Barcelona com Dimitris Papaioannou.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Larsen C - Christos Papadopoulus

18/07/2022

Submerged by staging

per Alx Phillips

As forest fires burn across southern Europe, in Antarctica the depletion of Larsen C is of weighty concern. A floating platform of ice on the eastern side of the Antarctic, covering an area of 47,000 square kilometres, it is the largest remaining of its kind on the peninsula; but in 2017 it split, sending an iceberg the size of Luxembourg floating off into the South Atlantic Ocean. 

Larsen C inspired this intriguing dance piece by Greek choreographer Christos Papadopoulus, although whether it is the iceshelf we are concerned with here or the errant iceberg A-68 it gave birth to, and that has since broken up and vanished, is unclear. Perhaps both. 

“When we see something from a very close up or from very far away; or if we see something for two minutes or we see it for two hours it changes for us," says the choreographer. “I wanted to work with perception. So how in our everyday lives perceptions keep on shifting and moving, that the smallest movement, like the tip of an iceberg, can conceal a hefty imagination behind it, or alternately tiny changes have phenomenal consequences.” 

Seven dancers dressed in shiny black and accompanied by music in a 1980s discotheque aesthetic move minimally, inviting the audience to work in spotting small changes to their movements that impact their body shapes. At one point a piercing light shines out, while a dancer moves in front of it, appearing massive (if you can bear to look); at another smoke is pumped out and hangs blocking the top half of the stage, cutting dancers short. At its best dancers come together, evoking the grinding progress of an powerful object that is, in fact, fragile, melting and changing form or breaking up and dissolving into nothing.

The east coast of the Antarctic peninsula once had four main ice shelves, Larsen A, B, C and D. Ice shelves are critical for holding back glaciers that would otherwise flow into the ocean and add to sea levels rising. The Larsen A and B shelves collapsed in weeks during 1995 and 2002 respectively. As the climate warms, Larsen C may follow suit. The inevitable grind of impending climate catastrophe is approached in this piece, yet not quite confronted with the determination it deserves.