L'Auca del Born

informació obra



Autoria:
Jordi Casanovas
Direcció:
Jordi Casanovas
So:
Roc Mateu
Il·luminació:
María de la Cámara-Cube.bz
Direcció Musical:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Israel Solà
Vestuari:
Irantzu Ortiz
Caracterització:
Lucho Soriano
Vídeo:
Bitò Produccions
Intèrprets:
Pep Ambròs, Míriam Alamany, Dani Arrebola, Mercè Boher, Melcior Casals, Marta Domingo, Elena Fortuny, Muguet Franc, José Pedro García Balada, Edu Gibert, Mireia Gubianas, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Concha Milla, Pep Miràs, Guillem Motos, Oscar Muñoz, Alícia Puertas, Joan Sureda, Roser Tapias, Elias Torrecillas, Oriol Tramvia, Júlia Truyol, Jordi Oriol, Carme Poll, Bernat Quintana, Pere Ventura , David Vert
Sinopsi:

De la mà de la història de la Marianna i en Joan descobrirem com vivien les famílies del Barri de la Ribera, com s’espavilaven per tirar endavant, com convivien amb ciutadans d’arreu del món, com debatien les decisions de les institucions, com participaven en aquestes, com comerciaven, com participaven en apostes i en jocs o com patien i lluitaven. Ella, filla d’uns importants comerciants i nova a la ciutat, ha quedat fascinada per l’activitat i la bellesa d’aquesta. Ell, peixater com ho havien estat son pare i els seus avis, se les empescarà per seduir a Marianna. Una petita història d’un amor gairebé impossible en un moment tan convuls per una ciutat que per poder sobreviure es fa obligatori somiar. Quaranta-vuit escenes breus. Un viatge ple de situacions emmarcades en aquella època però que ens recorden molt el que potser passa avui mateix. Un viatge des de finals del segle XVII fins el final del setge el dia onze de setembre de 1714.


Crítica: L'Auca del Born

14/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Entre didàctic i divulgatiu, sense arribar a parc temàtic, l'espectacle L'Auca del Born, amb guió de Jordi Casanovas, s'ha vestit de Pessebre vivent per transportar els espectadors a una escenificació de com segurament va ser la vida dels barcelonins del barri de la Ribera abans de la desfeta de l'11 de Setembre del 1714. Espectacles com aquests tenen el repte de no caure en el pamflet. Prou sabut és que la història es conta sempre segons el punt de vista de qui la interpreta. Però així com el cinema de grans fets històrics ha donat als passavolants del segle XX i inicis del XXI una visió a vegades romàntica de la vida dels seus avantpassats, el teatre —o el document teatralitzat— ha de superar el risc de la interpretació en viu i crear un clima de mínima credibilitat i emoció.  (...)