Le (doux)

Circ

informació obra


Companyia:
Up Arte, Fundació Collado- Van Hoestenberghe
Intèrprets:
Pierre-Jean Breaud
Vestuari:
Solène Capmas
Escenografia:
Jeff Perreau, Pierro Chartier
Producció:
Collectif La Basse Cour
Autoria:
Joan Povill i Adserà
Sinopsi:

Doux és un fantasia acrobàtica que uneix l’exploració sobre les nocions de la gesta i el risc. Estan aquí per ferse volar pels aires! Lluny d'un estil pedant, es van desvetllant, a través de gesticulacions d'alt risc, relacions complexes, la seva relació amb la por, la seva condició d’acròbates. Més enllà de músculs i suor... històries intimes, ànimes sensibles. 

Crítica: Le (doux)

14/05/2017

Joc de bàscules de qualitat amb un humor innecessari

per Jordi Bordes

El circ contemporani francès sembla patir d'una necessitat imperiosa de ser divertit. Quan sovint se'ls hi atribueix un notable treball tècnic que es retrata amb qualitat gràcies a un univers emotiu, oníric, les dues propostes que s'han vist al Trapezi pequen d'un humor intranscendent. sempre amb la relació afectuosa de fons. és obvi que hi ha d'haver circ per a tot. I que la corrent de la comèdia circense té tanta tradició i vàlua com la que commou. Però, per fer comèdia, s'ha de saber acotar el gag, la sobregesticulació per no malmetre el resultat final. El patetisme mal portat acaba defraudant a tot el públic en general. I desllueix el treball de bàscula i de mà a mà. 

El trio de Le (doux) Supplice de la Planche (tenen el mateix títol que l'espectacle) executen una combinació acrobàtica prou arriscada. Amb salts mortals caient a l'altra banda de la bàscula o alternant les caigudes sobre les espatlles del portador projectat per l'aparell.  La dramatúrgia presenta dos tipus de personatges. els artistes titulars i l'ajudant, amb ganes de jugar-hi. Mica en mica es va percebent una relació d'amor entre els diferents components, sempre amb relacions creuades i per tant, que pràcticament mai troben l'amor correspost. Tot, d'una blancor absoluta. Però amb una exageració molt evident, sense medir les frases mímiques (que contrasta amb el treball prou estudiat de la tècnica circense). Aquesta aparent diversió dels artistes, broes constants (que són forçades, gens sinecres i deixen perplex el públic) també es repeteixen amb una altra peça de procedència francesa, Léger démêlé.