Léger démêlé

Nous formats | Circ

informació obra


Autoria:
Miguel Gigosos
Sinopsi:

"Al principi, ens portàvem bé, érem un grup unit, però després de passar el temps junts, acabem sentint-nos sols…” Léger démêlé és una mescla d'acrobàcies lleugeres i disputes turbulentes. Un esclat d'espontaneïtat, corda fluixa, malabars de cossos amb els peus, pal xinès, confusions i somriures amb sabor a llimona. Un espectacle de circ còmic i àcid, on cinc individus es porten i se suporten. 

Crítica: Léger démêlé

14/05/2017

Humor àcid però gratuït, acrobàcia fresca

per Jordi Bordes

El Collectif à Sens Unique proposen un joc constant, aparentment, una mena d'assaig en què qui falla l'acrobàcia ha de mossegar una llimona,. una bestiesa com qualsevol altre. L'exercici que més dsenvolupen (i en conjunt) són les acrobàcies, fent que els portadors llencin els aeris amb l'espatlla a terra i impulsant-los amb les cames. Els que volen es desplacen asseguts o bé estirats, com fent el clàssic avió. S'acompanya aquest joc d'acrobàcies amb divese especialitats dels components, des dels aros, a la bicicleta acrobàtica o el pal xinès. On excel·leix la peça és en la interpretació de la corda fluixa. La intèrpret és capaç de fer qualsevol acrobàcia recolzant-se en una corda que fa panxa i dificulta més l'equilibri encara. 

Léger démêlé pateix de la mateixa inconcreció dramatúrgica que bona part dels espectacles d'aquesta edició del Trapezi. Lamentablement. Com  Le (doux) també proven de compltear un notable exercici acrobàtic amb un to còmic gens creïble. En el treball dels cinc actors del Colletif, es desgranen uns teòricament amors no correspostos entre parelles. Aquestes frustracions encallara la bona dinàmica del grup que, fins llavors, reien ingènuament sobre les caigudes i castigava al que havia descompensat l'equilibri menjant-se una llimona. Humor àcid? més aviat, material per al programa d'entreteniment Humor amarillo. Massa beneït perquè ells es diveerteixin realment. Es nota que forcen el riure, i que el joc és fals. I aquestes gràcies destrempen el ritme i refreden el públic que no acaba d'entendre perquè tanta absurditat. Ara, quan hi ha bona connexió, l'humor neix de les entrayes dles aristes sí que atrapa l'espectador. Per exemple, en la interpretació acrobàtica d'una cançó. Surrealista, absurd però fresc. Quan es treballa des de la veritat (sigui més o meys transcendent) hi ha la recompensa del públic connectat.