Les Clinck

informació obra



Intèrprets:
Bàrbara Roig Grifoll, Queralt Casasayas Reguant, Magda Puig Torres, Ingrid Teixidó
Composició musical:
Coco Sauvetre
Escenografia:
Sílvia Delagneau
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Pepo Carreras
Producció:
Nunu Santaló
Adaptació:
Ingrid Teixidó
Sinopsi:

Per què els cereals no s’enfonsen? Per què les zebres tenen ratlles?

Quan us ve una pregunta al cap, sabeu què passa? Aquesta se’n va directament a la bústia de Les Clinck. “CLINCK! Una altra pregunta noies!”

Al departament de les respostes, Les Clinck no paren ni un segon. Gràcies al seu enginy i a tota mena d’artilugis busquen una solució a totes les qüestions.

Però que passaria si un dia n’arribés una que no té una resposta fàcil?

Hi ha respostes per a totes les preguntes?


Crítica: Les Clinck

18/04/2018

Desenfadada visió del món de les idees

per Jordi Bordes

Us imagineu veure per un microscopi els follets (o les neurones) que activen el cervell? Les Bianchis s'han imaginat que hi ha un sevidor central on es reben totes les preguntes i que van desgranant, amb una lòigca més o menys afinada, les respostes. Són preguntes que fa la canalla i que es respon amb una coherència subjectiva. Les tres membres d'aquest equip "són les clincks,perquè resolen els dubtes com qui encén una bombeta. La companyia, que ja havia estat fa un parell d'anys a la mostra d'Igualada amb Les supertietes ha estrenat el seu nou trbeall. 

Les clinck és una proposta molt lúdica, desenfadada, sempre amb alguna picada d’ullet als pares. O als germans grans, ves a saber. Un divertimento que juga a visualitzar la imaginació i el món de les idees. ón un servei més aviat analògic en una societat digitalitzada.Per això, mentre esperen rebre les preguntes dels seus companys i exposar-les en un penjador de postals evoquen aquell joc artesanal dels d'Elquemaquedadeteatre a Puig i Fontanals, carters professionals. Les tres actrius  desenvolupen uns arquetips difeenciats: des d ela mandrosa, extravertida i brillant a la treballadora constant o la que procura organitzar sota el seu prisma aquella oficina imaginària. El que es percep en el muntatge són les ganes de joc (que respon a una fórmula tìpicament infantil, de resoldre els capítols a mesura que es van plantejant, sense una visió a mig termini) de les actrius (els hi agrada jugar a l'extrem amb uns vestuaris que viatgen del quico al punk provocadorament) i dels personatges.  Un divertiment familiar sense més pretensions que la de compartir móns imaginaris veïns.