Linapolina

Musical

informació obra


Companyia:
Sastreria S.R.L.
Autoria:
Lina Sastri
Direcció:
Lina Sastri
Intèrprets:
Lina Sastri
Interpretació musical:
Guitarra: Filippo d'Allio , Mandolina i segona guitarra: Claudio Romano, Violí: Gennaro Desiderio, Percussions: Salvatore Minale, Vent: Sasà Piedepalumbo, Contrabaix: Peppe Timbro, Piano i teclats: Gaetano Desiderio
Ajudantia de direcció:
Martina Parisi
Producció:
Costantino Petrone (Producció executiva)
Sinopsi:

Concert especialíssim, fet a la mida del Lliure, de la cantant i actriu napolitana Lina Sastri. I primera estança del trajecte artístic que ens ha de dur del Mediterrani a Buenos Aires. Una ocasió única per reconèixer en Nàpols la força d'una tradició comuna amb la veu exquisida d'una artista completa.
 
El meu nom s'acaba amb l’inici del nom de la meva ciutat, el nom de la meva ciutat s'acaba amb l’inici del meu nom, el nom de la meva ciutat comença amb el final del meu nom, el meu nom comença amb el final del nom de la meva ciutat.
LinaNapoliLina.
He provat de dir-lo com un únic so, i sembla realment que digui, que canti, sempre… Nàpols... sense fi, Nàpols, fins a l'infinit. Per això he volgut anomenar així aquest espectacle.
Un recorregut per l'ànima de la dona, a través de la música i el teatre, que apareix primer en alguns fragments extrets dels grans clàssics d'Eduardo De Filippo: de l'adolescència difícil i noble de la Bonaria de Gli esami non finiscono mai a la Filumena de Filumena Marturano, que parla de la seva relació simple i concreta amb la fe, amb la vida, amb l'amor, més enllà de cap sentimentalisme o retòrica. Uns personatges que he interpretat en teatre. Després acompanyada d'aquests músics valuosíssims, arriba la música, els textos de grans poetes (com Di Giacomo, per exemple) de la mà de compositors il·lustres com ara Tosti, i finalment desemboca en l'homenatge al gran Toto amb la seva Malafemmena.
D'entre les peces cantades, Era de maggio, I’ te vurria vasa, O sole mio, Core 'ngrato, Reginella, O surdato nnammurato, Passione, Tutta pe mme’, Tammurriata nera, Lo Guarracino, Torna a Surriento, Tarantella del Gargano, i alguna altra que es decidirà en directe... Una festa de teatre, música i poesia d'una gran tradició clàssica.
Lina Sastri

Crítica: Linapolina

05/10/2014

Una Pasqualina multidisciplinar

per Andreu Sotorra

Espectacle inaugural i singular de la temporada del Teatre Lliure. Lina Sastri —nom de fonts, Pasqualina—, que ningú no es pensi, com passa al Teatre Nacional de Catalunya, que és un pseudònim artístic d'un camuflat director Lluís Pasqual. Aquí, no com passa amb la popular Wanda Pitrowska del TNC, l'artista té denominació d'origen certificada per la seva trajectòria: Nàpols. D'aquí ve aquesta juguesca sibàl·lica entre "Lina" i "Nàpols", que dóna 'Linapolina'. Lina Sastri (Nàpols, 1953) és una reconeguda actriu de teatre, cinema i televisió que, a més, ha publicat com a dramaturga i que eixampla el seu camp com a cantant, amb una quinzena de discos enregistrats. En la seva filmografia més recent, figura un paper secundari, formant part d'un grup d'amics del cinema, en la pel·lícula 'To Rome with Love' ('A Roma amb amor'), de Woody Allen (2012). La seva relació amb el director Lluís Pasqual és del 2011, quan va protagonitzar el muntage 'La casa di Bernarda Alba', de García Lorca, presentat en italià al Festival de Nàpols. A Lina Sastri, se la veu feta a la seva, poc amiga dels convencionalismes i amb ganes de fer allò que li ve de gust, ni que potser sàpiga que corre el risc de decebre els espectadors que probablement s'esperen un compendi de la seva carrera artística, teatre, cinema, televisió i música, cosa impossible de reunir en un espectacle d'una hora i mitja i amb quaranta anys de trajectòria. (...)