Lo Real. Israel Galván

informació obra



Intèrprets:
Israel Galván, Belén Maya, i Isabel Bayón (ball), Tomás de Perrate i David Lagos (cant), Caracafé, Bobote i Uchi (ball, cant i jaleos), Sistema Tango (Banda de Gitanos i Jueus), Pablo Pujol i Pepe Barea (actors)
Músics:
Juan Gómez 'Chicuelo' (guitarra), Juan Jiménez Alba (saxofon), Alejandro Rojas Marcos (piano), Antonio Moreno (percussió), Eloisa Cantón (violí)
Coreografia:
Israel Galván
Direcció:
Pedro G. Romero (dir.artística), Txiki Berraondo (dir.d'escena)
Dramatúrgia:
Txiki Berraondo, Pedro .G Romero, Israel Galván
Direcció Musical:
Juan Jiménez Alba
Composició musical:
Juan Gómez 'Chicuelo'
Il·luminació:
Rubén Camacho
So:
Pedro León
Vestuari:
Soledad Molina
Ajudant de direcció:
Balbi Parra
Escenografia:
Pablo Pujol, Pepe Barea
Producció:
Teatro Real de Madrid, Amb col·laboració de: Mercat de les Flors, Théâtre de la Ville de París, Stadsschouwburg Amsterdam, Flamenco Biënnale Nederland, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Fest.Int.Música y Danza Granada
Sinopsi:

Lo Real, Israel Galván s’apropa a un tema difícil, com és l’extermini dels gitanos sota el règim nazi. I ho fa aquesta vegada acompanyat per dues gran bailaores de la seva generació, Belén Maya e Isabel Bayón, a més a més d’un elenc complert de músics i altres artistes; Galván ha creat així un espectacle “major”, on el fil argumental són les preguntes que es plantegen damunt l’escenari vers aquesta raça i el seu extermini. L’espectacle ve precedit d’un aclaparador èxit al Teatre de la Ville de París, on Israel és un dels artistes predilectes d’aquest gran espai de referència parisenc.

La capacitat d’innovació i renovació del flamenc clàssic d’Israel Galván el fa un creador absolutament imprescindible del flamenc actual. L’any 1994 va crear el seu primer espectacle i des de llavors la seva grandesa artística ha crescut de manera indubtable. El Mercat ha presentat diferents peces seves: ArenaLa Curva i El final de este estado de cosas. Redux. Ha estat guardonat amb importants premis.

Estrena mundial al Teatro Real de Madrid el 12 des. 2012. Estrena a França al Théâtre de la Ville de París el 12 feb. 2013

Premi de a Crítica 2014 a l'espectacle de dansa.

Crítica: Lo Real. Israel Galván

17/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

El Mercat de les Flors estava a petar i a l’aire si respirava una gran expectació. Lo Real, l’últim espectacle d’Israel Galvan ha arribat a Barcelona precedit d’una gran polèmica: mentre el públic francès s’ha rendit als peus del ballarí flamenc més innovador del moment, els assistents a l’estrena al Teatro Real de Madrid, li va dedicar aplaudiments però també unes sonades xiulades.

Israel Galván és un extraordinari ballarí que de forma inteligent no s'ha adormit en els llorers n’hi s’ha acontentat només en exhibir la seva tècnica. Les inquietuds emocionals i intel.lectuals l’han dut a ser un artista terriblement inquiet, conduit a investigar, trencar canons i límits infranquejables. I aquí està el risc però també la seva grandesa.

Lo Real és el seu espectacle més ambiciós i també pretensiós. La grandisiotat està present en el nombre d’intèrprets, en els elements escenogràfics i en els crèdits que figuren a aquesta producció. Però això tant si val si el resultat aconsegueix remoure l’emoció de l’espectador, i Lo Real, ho fa. No, si valorem l’espectacle de manera global doncs té una excessiva durada i en el seu discurs és difícil veure-hi un fil conductor; però sí, si valorem imatges que per si soles aconsegueixen ser memorables, com per exemple, molts dels balls que Galván fa en solitari; el fragment on les cordes d’un piano es converteixen en filferros elèctrics d’un camp de concentració entre els quals si veu atrapada una esplèndida Belén Maya, i humorística escenificació que fa Isabel Bayón de la folclórica Carmen  La Chinche, entre altres.

Israel Galván ens presenta l’obra com una dansa contra l’oblit de la persecució i extermini dels gitanos pels nazis, i en el seu contingut si percep un denominador comú present en la majoria dels espectacles de l’artista: la mor, que aquest cop ve acompanyada per moltes altres referències com, per exemple, el personatge de Leni Riefensthal, la realitzadora nazi, o el qüestionament d’on radica la fascinació dels feixismes pel món folklòric dels gitanos espanyols. Un excés d’idees moltes de les quals es queden en essència, doncs es fa difícil lligar caps entre allò que explica el programa de mà i el propi Galván a entrevistes, i el que es veu dalt l’escenari.

Repeteixo: Lo real conté fragments memorables, però el seu desenvolupament és irregular i excessiu. De totes maneres, a més a més de la presència Galván, la col.laboració de Belén Maya, Isabel Bayón, dues excel.lents intèrprets, de Juan Gómez “Chicuelo”, extraordinari guitarrista, i del quadre de músics, fan que Lo real sigui un espectacle imprescindible de veure.