Maibaum

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Lea Helmstädter, Jérémy Paon, Silvère Simon , Vania Vaneau, Ada Vilaró
Vestuari:
Vania Vaneau
Producció:
cia. Arrangement Provisoire, Escena Poble Nou
Companyia:
Arrangement Provisoire
Sinopsi:

"Maibaum" dóna forma a un volum monumental acuradament teixit per cinc intèrprets. Ens conviden a la contemplació d'un treball comunitari. Durant les dues hores de preparació, l'espectador és lliure d'anar i venir al seu antull i, així, crear i experimentar l'espai.

Jordi Galí explora la relació entre el cos i l'objecte a través d'instal·lacions i construccions vives. La seva forma es torna llegible en el moment de l'actuació, revelant el sentit i la necessitat de cada gest.

Crítica: Maibaum

03/10/2015

Una escultura efímera gegant que resta poesia

per Jordi Bordes

L'art s'imposa pel seu magnetisme, no cesessàriament per la seva dimensió. Galí sap construir peces amb un silenci i una concentració que absorbeixen. Són,habitualment, peces que es van transformant, prenent diferents dimensions mentre es construeix. tot és fràgil, voluble en equilibri. Aquesta inestabilitat i el material, fet, com per casualitat (però mesurat i provat en maratonianes sessions de treball) és que el dóna valor a la peça. Ara, ha volgut fer un pas més. Jordi Galí, acompanyat de quatre artistes més, construeixen quasi sense pauses una gran instal·lació a la plaça del Progrés. El seu moviment constructor té moments de dansa quan trenen unes cordes que aniran guanyant alçada a mesura que es construeixi una escultura. Serà efímera. Perquè només la deixen muntades poques hores. Perquè en les obres de Galí l'art no és el resultat final, sinó el procés. 

En aquesta maratoniana peça s'exigeix massa atenció a l'espectador i, si decideix anar-hi intermitentment per veure com puja l'estructura, es perd aquell moment màgic de comunió amb l'artista. L'obra s'ha fet massa gran per ressonar aquelles subtileses. És cert que molta és la gent que es deixa persuadir per l'atenció de les obres d'un gran edifici amb les seves grues i les grans bigues, però el que ha de tornar a trobar Galí és el canal per connectar.-se amb el jo íntim de cada espectador. Encara que ni tant sols vulgui sortir a saludar al final de la construcció. L'excessiva durada és quasi més enemic que la dimensió final que, ja ho hem dit, no importa tant com la manera de construir-lo.