Manyac, manyac

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena
Direcció:
Pere Puig
Intèrprets:
Pep Vila
Autoria:
Enfantillages de Raymond Cousse
Dramatúrgia:
Pep Vila i Pere Puig
Adaptació:
Pep Vila i Pere Puig
Il·luminació:
August Viladomat
Escenografia:
Ricard Prat i Coll, Lluís Nadal “koko”
Vestuari:
Ricard Prat i Coll, Lluís Nadal “koko”
So:
Lluís Rubirola
Producció:
Mithistòrima Produccions/Sala La Planeta
Sinopsi:

Un home vestit de nen (o un nen en un cos d’home?) ens ensenya, manyac manyac, la seva col·lecció de postals de colors: facècies i personatges de la infantesa, copsats amb una mirada ingènua, de vegades plorosa o impertinent. Aquest home és Pep Vila, que, sota la direcció de Pere Puig -director de la sala La Planeta- protagonitza Manyac,manyac, una adaptació de l’obra Enfantillages, del dramaturg francès Raymond Cousse, amb ecos llunyans de Beckett i Ionesco, a estones hilarant i a d’altres terriblement cruel. Un monòleg implacable i irresistible fet a base de pedaços esquinçats de la memòria.

Crítica: Manyac, manyac

31/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Núria Sàbat

A Enfantillages, Raymond Cousse hi mostra, a través d’una mirada irònica i sorneguera, els fets, no gens excepcionals, i les petites misèries de cada dia que condicionen la vida dels veïns d’un llogarret de la França dels anys 40, quan ell tot just era un nen. A partir d’aquesta obra i de la versió catalana d’aquell inspirat muntatge que Pep Cruz va interpretar durant una bona temporada al Teatre Poliorama (1986), el director Pere Puig i l’actor Pep Vila n’han fet una adaptació subtil i intel·ligent que ens situa en un poblet del nord-est català durant la dècada dels 60, els anys de la seva infantesa. Lògic i natural. I ben resolt. Perquè tot respectant l’essència del text original l’acosten a la realitat que ells coneixen, fent que els personatges ens siguin propers, l’espai recognoscible i la parla, la nostra. I aquí, Pere Puig –responsable d’aquella memorable traducció adaptació de Lúcid– torna a encertar-la de ple.