Mares! Maternitat a crits

informació obra



Autor:
Lesley Ayvazian, Brooke Berman, David Cale, Jessica Goldberg, Beth Henley, Lameece Issaq, Claire Lazebnik, Lisa Loomer, Michele Lowe, Marco Pennette, Theresa Rebeck, Luanne Rice, Annie Weisman i Cheryl L. West
Dramatúrgia:
Idea original: Susan Rose i Joan Stein
Adaptació:
Guillem Clua
Direcció:
Oriol Tarrasón
Intèrprets:
Sandra Monclús, Vanessa Segura, Lloll Bertran, Óscar Jarque, Mireia Gubianas
Producció:
Focus
Sinopsi:

Mares! Maternitat a crits (Motherhood Out Loud), és una sèrie d'escenes breus en clau d'humor al voltant de la maternitat i les relacions entre pares i fills escrites per reconeguts dramaturgs i monologuistes nord americans contemporanis com Theresa Rebeck (creadora de la sèrie televisiva Smash i autora de Seminar) o David Cale (guanyador d’un “Premi Off-Broadway Theater” al millor monologuista).

Totalment imprevisible, Mares! Maternitat a crits presenta una comèdia inherent sobre les nocions tradicionals de la paternitat i celebra les profundes veritats personals que travessen i uneixen generacions. Revela, il·luminant amb una visió d’humor, emocions crues i camins rocosos que experimentem a la vida. Una obra alegre, motivant, divertida i totalment emocionant. 

Crítica: Mares! Maternitat a crits

05/05/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Se m'acut que el polèmic anunci publicitari de la firma de roba Desigual podria ser un patrocinador de l'espectacle 'Mares! Maternitat a crits'. Sí, aquell anunci d'una noia que juga amb un coixí a la panxa i que punxa un preservatiu, plof!, a favor de les mares i l'embaràs desitjat i que ha aixecat tanta o més polseguera que la rebutjada reforma de la llei de l'avortament.

L'espectacle que ocupa ara el Teatre Condal s'ha importat de Nova York, d'una de les propostes de la Primary Stages, i aquí l'ha adaptat, escurçat —una hora i vint minuts i foto de grup final!— i maquillat a la catalana el dramaturg Guillem Clua.

Se m'acut també que la febre del monòleg acabarà portant intèrprets i espectadors pel carrer de l'amargura. Recordem el precipitat final de 'Magical History Club', al Coliseum. El monòleg és un art no només difícil sinó complicat, que té mala premsa i que sembla que substitueixi una trama amb plantejament, nus i desenllaç a la qual l'autor o autora no ha sabut arribar.

Per a més inri, aquí l'autoria és col·lectiva i per tant la unitat es dilueix i dóna pas a una sèrie d'esquetxos i de minimonòlegs que volen ser un mostrari i un retrat robot d'una part, només una part, de la immensa tipologia de mares que hi ha hagut, hi ha i hi haurà al damunt de la capa de la Terra.

Vet aquí, doncs com, amb ganes de portar espectadors, o potser espectadores, al teatre —imaginem-nos una promoció popular donant entrada gratuïta a totes les embarassades que es presentin a taquilla i acreditin el seu estat de gràcia— s'han reunit quatre dones-actrius amb experiència i trajectòria consolidada i un home-actor també de llarg recorregut que em fa l'efecte, malgrat els seus diversos papers, que passa gairebé desapercebut perquè el pes del muntatge el tenen les protagonistes de la maternitat. (...)