Martina és una xiqueta de paper que viu en una casa de cartró. Un dia troba una papallona preciosa i, molt contenta, la caça i la guarda en una gàbia. Buscant-ne més s’endinsa en el bosc, on es trobarà amb uns companys molt especials: un elefant poregós, una girafa presumida i molts més amics que l’ajudaran a tornar a casa. Pel camí passen fred i calor, neva, plou i el sol calfa la terra; naixen plantes, flors i volen els pardals i les papallones… Així és com Martina descobreix que la natura ha de ser lliure i s’ha de cuidar.
Crítica: Martina i el bosc de paper
27/11/2016
Enginyós muntatge de cartró que apel·la a l'amistat
Martina és una nena feliç,. divertida i despreocupada que s'entreté amb una papallona i que es perd enmig del bosc. La por al desconegut es compensarà amb el descobriment d'uns animals que, tots bon jans i un punt riallers, decideixen ajudar-la. El mèrit d'aquest treball de manipulació és, en realutat, la construcció de l'espai i dels personatges amb retallables de cartró de grans dimensions. Fa bonic veure com es transforma de jardí a bosc o de relleus de montanya (que, per cert, també recordarien a l'skyline del poble de la Martina) a desnivell enmig del bosc. Pel que fa a la història és senzilla i sense conflicte. No hi ha maldat, només un problema que tots procuren resoldre. El punt màgic es completa en la darrera escena (que no desvetllarem) i que sembla un favor de la Natura per haver comprès que els animals se'ls ha de disfrutar en llibertat.
