Lali Álvarez amb la seva companyia Hui Basa és una inconformista. Ho ha demostrat amb Ragazzo, amb Barcelona (contra la paret), i fins i tot, amb el seu crit estrenat a Fira Tàrrega 2018 un punt apocalíptic The Tzpar (L'espera). És una companyia que convida a rebel·lar-se sobre el que es considera injust i que hi posa la seva humil veu, tot i que el soroll del Poder sigui molt més elevat. Ho fa amb dignitat, amb honestedat, sense por. Ara, han segellat un preciós i revelador muntatge de teatre comunitari, impulsat pel TNC i la Fundació La Caixa. Reconeixent que el seu punt de partida era coix i construint, sempre sumant les veus de tots els que hi intervenen i deixant-los respirar dns de la peça tal i com ho senten.
La dramaturga admet que, d'entrada pensaven que les veus de les persones de 65 anys es confrontarien amb les de 14 a 18. Que hi hauria una miraa contraposada a com fer canviar el món. Pero l'assaig els ha demostrat que, tot i la diferència d'edat i d'experiència viscuda, comparteixen una mateixa manera per moure el món: desafiant el Poder.
En aquesta lluita cap a un futur que es vol millor (sense arribar a concretar-lo) s'hi sumen totes les manifestacions possibles pacifiques i alhora que clamen a la desobediència: des del canvi climàtic, la visibilització de les dones en una societat masclista o, també, la reivindicació del dret a decidir i i la denúncia de l'existència de presos polítics i exiliats. Hi ha un estudi que demostra que només el 3,5% d'una població es rebel·li amb determinació contra una situació,serà capaç de canviar-la: uns reptes doncs,a priori, que s'haurien d'aconseguir a bastament. La forma de lluita d'aquesta vintena de membres (que es van apuntar al projecte desinteressadament en una convocatòria oberta) és escoltant-se i abraçant-se entre ells; cuidant-se (es percep una Veritat en els petits gestos que és alliberadora). I mantenint-se ferms amb el compromís: Mateix dia. Mateixa hora. Mateix lloc.
Lali Álvarez reconeix que no era gaire optimista amb l'evolució de la Humanitat fins que va assumir el projecte. Ara hi veu una possibilitat ferma. Però sempre hi ha el dubte (com es va revelar a Intersections dels Obskené, en què participants de la primavera àrab reconeixien que no havien aconseguit consolidar la revolta amb el pas de les urnes). Carlota Subirós amb La Ruta 40 reclama Una lluita constant per a aconseguir petits objectius. Però sí, les nou noies de Mateix dia... sintonitzen amb les xilenes de Paisajes para no colorear: lles diuen que, d'aquí 70 anys se sentiran orgulloses d'haver canviat la mentalitat del país, quan eren joves. Ben bé com la carta que es llegeixen al present i al passat els participants. Escriure's a un mateix l'any següent és tota una experiència, com ho va fer palès el muntatge Correo.
