Mecha show you

Circ

informació obra


Direcció:
Jimena Cavalletti
Companyia:
Balkan Paradise Orchestra
Interpretació musical:
Mila González (trompeta)
Sinopsi:

Espectacle còmic musical de carrer.
“Mecha Show You”: Un programa televisiu d’entreteniment
Metxa és aquí per fer el bé. Una dona antidepressiva, extrema, rockeramente tendra, una diva de diferents èpoques convivint en un estadi insòlit, amb els seus fidels companys; una bateria, cinc telèfons i l’èxit.
Una dona disposada a donar la seva vida per l’alegria universal.

Crítica: Mecha show you

12/06/2017

Els postissos i la veritat del clown, que ens emmiralla

per Mariona Sanfeliu

L’últim que penses és que una presentadora d’un show televisiu damunt de tacons, amb postissos als cabells, vestit i caminars de passarel·la, serà qui seurà a atonyinar amb una energia desbordant la bateria que forma part de l’escenografia.

Com si d’un programa de preguntes en directe es tractés, Mecha s’ofereix a ajudar als telespectadors, i comença aleshores un delirant seguit de propostes que són més aviat despropòsits, gags a duo amb la seva ajudant Jimena, i improvitzacions amb el públic a partir de les preguntes que els hi llença “¿Qui necessita alguna cosa?”.

Irreverent, transgredint amb els gestos o la paraula, rient-se de les convencions i les modes, un in crescendo d’energia, amb la veu i percussió, desfigurant-se ella, i amb ella el vestuari, l’escenografia, tot! Em va fascinar especialment el moment en què la pallassa aprofita el registre còmic per deixar anar veritats, com que està farta dels postissos, mentre es treu la “mecha” postissa dels cabells, i confessar que la vida a vegades fa mal, com quan creu que no ha ajudat a un suïcida que tenia a l’altra banda del fil telefònic, i plora per no haver arribat a temps.

Entre el públic, una nena li diu el seu pare “sé que per dins està rient, eh?”. Anem bé, anem bé, el futur públic d’arts escèniques i d’arts de carrer, entén el codi clown i gaudeix del joc de mirades i de distanciament entre la realitat i la ficció. Això sí, avisa als seus pares perquè ells no pateixin, que sàpiguen que no pateix. La pallassa ens emmiralla, perquè Mecha ens mostra (“Mecha Show You”) i amb ella riem i plorem, d’ella i de nosaltres mateixos, i ens serveix de catarsi, com tota bona obra d’art.