Molly Bloom és un espectacle llargament desitjat. Jan Lauwers i Viviane De Muynck es van començar a interessar el 1999 pel famós monòleg que tanca l’Ulisses de James Joyce. No van trobar el beneplàcit dels hereus i van esperar que els drets quedessin lliures per reprendre el projecte. Tota gran actriu té aquest text com una fita en la seva carrera. Un bombó literari i interpretatiu que pren una volada especial amb la presència de Viviane De Muynck, actriu fetitxe de l’escena belga. La crítica va dir que era molt difícil discernir on acabava l’actriu i on començava el personatge.
James Joyce va posar final al seu enrevessat Ulisses amb un monòleg torrencial sense signes de puntuació titulat Penèlope. Molly Bloom, dona del borratxo protagonista, revers de la novel·la, projecta en ell els seus erràtics pensaments, salta dispersa d’un record a l’altre, evoca sense embuts amors i sexe mentre el seu marit dorm la mona a pocs metres (...)
LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ